dilluns, 22 de novembre de 2010

EL PONT MEDIEVAL DE LA RIERA. SANT PERE DE TORELLÓ. OSONA

Plovia intensament quan aturàvem els vehicles al Parc de la Riera, el Sergi i la Ester, excel•lents en el seu rol de sherpa, volien arrodonir el matí amb la visió d’aquest pont medieval, al redós del que s’ha fet un Parc d’esbarjo i un seguit de recorreguts de natura.




Ens encanten els ponts medievals i, sobretot, els de muntanya, allunyats de les concentracions urbanes, acostumen a ser d’un sol arc que s’aferra sobre la roca viva d'ambdós marges, a vegades tan subtilment que costa esbrinar a partir de quin punt és de l'home, que construeix i posa pedres, per sobre de la feina feta per la natura.


Per reforçar més l’arc i facilitar els relliscar de les aigües per la sola, es donava a aquesta la forma de llom d'ase, però amb pendents suaus per facilitar el pas de persones i animals sense masses dificultats.


No he sabut veure – insisteixo en que plovia intensament i la humitat ho cobria tot - els forats que a banda i banda del pont, permetien sostenir el bastiment de fusta, dit cindri o cintra,[ Bastida de fusta que sosté una volta, un arc en construcció, fins que està posada la clau.] El cindri havia de ser suficientment resistent per suportar el pes del pont fins que es col•locava la clau i tot el conjunt esdevingués sòlid i resistent per poder resistir les batzegades del corrent d'aigua.


Els ponts han exercit des de l’antigot una fascinació quasi màgica sobre els homes, a Roma els encarregats d’erigir-los s’anomenaven pontífexs, literalment ‘faedors de ponts’ , les seves funcions anàvem més enllà de les merament tècniques, ja que ells eren els encarregats d’oferir sacrificis a les deïtats fluvials per amansir la seva colera. El gran prestigi d’aquest col•lectiu quin màxim responsable rebia el títol de summe pontífex , va fer que amb l’arribada del Cristianisme la designació quedes reservada únicament al papa de Roma.


L’església s’ocuparà d’arranjar i bastir nous ponts per facilitar el trànsit dels fidels, en aquesta tasca els fraters pontifici - una mena d’ordre d’enginyers – s’encarregarà d’assessorar en la construcció d’aquestes infraestructures.


La complexitat i l’audàcia d’alguns ponts medievals, va portar al poble senzill, a relacionar la seva construcció més en l’acció del maligne, que en l’activitat de l’església, i per arreu van sorgir les llegendes del Pont del Diable.




El pont del Sergi i l’Ester, damunt del llit del riu Ges, conegut com el Pont de la Riera, és un magnífic exemple del llegat històric dels nostres avantpassats.

1 comentari:

JORDI D.D ha dit...

Molt maco. Prenc nota i segur que fare una excursio per visitar-ho.
Salut i gracies.