divendres, 12 de novembre de 2010

BARRAQUES

El barraquisme es defineix com la creació de barris marginals sense equipaments ni infraestructures. Les barraques són de dimensions molt reduïdes generalment d’un sol espai i estan construïdes pels seus residents amb materials barats o aprofitant deixalles, generalment totxo, fusta o canyes.

Del fenomen s’acostuma a parlar-ne en passat, dissortadament però, les condicions econòmiques i socials actuals, son en alguns casos pitjor que les dels anys del Desarrollo, que portarien fins als entorns urbans, la major part dels qui vivien i treballaven al camp.

Caminava pels voltants del riu Ripoll, a la recerca – infructuosa – d’algun testimoni de Sant Martí de Castellar.

Tenia ocasió de recollir imatges del gran nombre de barraques, que als límits entre els termes de Sabadell i Castellar del Vallès, ens recorden que el cinquè món, el tenim a tocar de casa.





Ara que s’apropen eleccions, és l’hora d’ensenyar aquestes dures realitats, que lluny del que afirmen els nostre ‘politics professionals’, augment de manera exponencial.


L’atur està quasi al 20% de la població activa, s’assoli’t la fita del 25% de la població sota el llindar de la pobresa, i – curiosament – no podem quantificar la disminució del nombre de professionals de la política.


Fa temps que des de l’estultícia dels nostres governants s’estan sembrant vents, i els núvols negres de la misèria, que per arreu s’aixequen , ens anuncien grans tempestes.


Qui tingui orelles que escolti!


Antonio Mora Vergés

Cap comentari: