dimarts, 9 de novembre del 2010

MAREDEDÉU DE FINESTRES, MAL DITA SANTA MARIA . VALL DE LLÉMENA. LA GARROTXA

El sol tardoral lluïa amb forçà, quan deixàvem darrera nostre l’església parroquial de Sant Aniol ; el so de les campanes cridant a l’ àngelus, emplenava les terres altes de la vall de Llémena [ Coromines defensa l’origen cèltic del topònim, de DALO LEMANA ( la Vall dels oms ). Amb la romanització es farà la translació de cèltic DALO – vall, al VALLIS llatí. ]

El sagristà ens havia explicat com podíem arribar fins a  l'església de la Marededéu de Finestres, mal dita , Santa Maria, tot i fent-nos l’advertiment que amb les pluges potser la pista presentava algun problema; la Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio mora Vergés seguíem les seves indicacions i agafàvem la pista que abans de l'entrada de la població, a la dreta, poc després de travessar el riu, comença a enfilar-se per la serra i uneix el poble de Sant Aniol de Finestres amb Mieres.

Quan al topònim finestres, habitualment se li atorga el significat de ‘ guaita , mirador , talaia,.. ‘
Anàvem a L'antic poble de Finestres, a 880 metres d’alçaria a la serra d’aquest nom , l’estat de la pista de terra obligava a mantenir la màxima atenció, amb la primera velocitat; assolíem finalment la nostra fita i podíem veure la inconfusible imatge de l'Església de  la Marededéu de Finestres ;





per accedir a l’indret cal deixar el cotxe a la vora del camí carreter, encomanar-se – en el nostre cas de manera particular - a  la Marededéu  de Finestres, i començar l’ascens; el costerut corriol està fet literalment amb una plomada. El camí és curt – uns vint minuts – però intens.


El lloc en els seus orígens històrics està vinculat al Senyor de Finestres, i estava situat sota d’aquest castell, a l'extrem d'una aresta rocallosa i acinglerada, entorn de l'església de Marededéu de  Finestres, que va ser consagrada el 947 pel bisbe Gotmar de Girona.

L'església de la Marededéu a esdevingué priorat benedictí dependent de Sant Esteve de Banyoles, monestir al qual ja pertanyia l'any 1096. El priorat s'extingí el 1836 tot i que des del segle XV no hi hagué comunitat i els abats eren comendataris. El temple sofrí danys en els terratrèmols de 1427-28.



Conserva de l'obra romànica, que ha estat molt modificada, la volta i l'absis, sobrealçat. Havia estat ampliada el 1779 i el 1836, en suprimir-se el priorat, esdevingué només parròquia.




Ara és un santuari marià , on s'hi celebra un aplec el diumenge després de la segona Pasqua.



Hom resta meravellat tant per les magnifiques vistes, com per la tasca gegantina dels qui aixecaren aquests edificis; les condicions del camí fan suposar que tot el material necessari va arribar a força de braços, tota vegada que almenys en aquesta via que hem practicat, es impensable l’accés amb besties de carrega.

Mentre recollim imatges de l’indret, el vent fred es deixa sentir, i escurcem la nostra estada en evitació d’un refredat; ens tornem a posar en marxa novament sota l’especial protecció de la Marededéu  de Finestres i davallem fins al camí carreter on deixàvem el vehicle. Fins a Mieres ens queda encara una bona estona.

El Concili d’Efes va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge Maria, «Mare de Déu» (Theotokos).   Es va  decretar l'excomunió per a tots els qui no s'atenguessin al acordat  en el mateix concili.

L’església catalana, i les esglésies Orientals,  es refereixen a Maria com “ Marededéu”.

L'església que passejava sota pal·li al sàtrapa Francisco Franco Bahamonde (El Ferrol,​ 4 de diciembre de 1892-Madrid, 20 de noviembre de 1975),  pel que fa a la denominació " correcta"  de la mare de Jesús,  es mantenia en allò tant tronat - i alhora tant propi d'aquest REINO - de  ‘sostenella y no enmendalla.


https://algunsgoigs.blogspot.com/2012/01/goigs-la-mare-de-deu-de-finestres-sant.html

Que la Marededéu elevi a l'Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional