dissabte, 27 de novembre de 2010

RODA DE TER, SEGONS LA GUIA, FRANCISCA SOLER TORRENTGENERÓS.

Anàvem còmodament instal•lats dins del vehicle, el Feliu Añaños i Masllovet, l’Antoni Uriz, i l’Antonio Mora Vergés, malgrat la intensa boira a l’alçada de Roda de Ter, vaig veure un petit campanar d’espadanya al costat dret en el sentit de la marxa, i sota un intensíssim fred, 3 graus positius, sortíem a donar una ullada.

Roda de Ter destaca pel anomenat ‘pont Vell’ i les dues esglésies, que hi ha a una i altra banda ; la parroquial de Sant Pere de Roda i Santa Maria del Sòl del Pont, ambdues refetes al segle XVIII. La darrera – la que m’havia cridat l’atenció - té una valuosa imatge gòtica de la Mare de Déu sedent amb l'Infant dret sobre el seu genoll esquerre, imatge que fou mutilada el 1936 i restaurada el 1940.

L'antic pont de Roda, situat al mateix lloc que l'actual, donava pas a l'antic camí de França o Strata Francisca i fou edificat o reedificat entre els anys 1094 i 1097, segons que consta per les deixes fetes per a la seva construcció.

A l'extrem de llevant del pont s'havia construït, abans del 1180, una església dedicada a Santa Maria, dita Santa Maria del Cap del Pont, transformada en la parroquial de Sant Pere, amb algunes cases a la seva sagrera, que esdevindrien el centre de la població actual d'ençà del 1332.





Poc després es va edificar una nova església al final del pont, a la banda oposada del riu, coneguda per això com Santa Maria del Sòl del Pont. Ens explicava la Francisca Soler Torrentgenerós, que aquesta imatge fou trobada per uns paletes de Manlleu, que feien o refeien el pont; diu la tradició que varen endur-se la imatge fins al seu poble, i a que a l’endemà quan van tornar a la feina, novament estava en el mateix indret. M’agrada aquesta rondalla relativa a la capella on el dia 7 de maig de 1956, hi van contraure matrimoni Dolors Feixas i Riera i Miquel Martí i Pol, ‘nòvios’ d’ençà que anaven a l’escola.







En les obres de construcció hi va participar Josep Morató i Codina (Vic 1784-1826) el darrer membre de la família d’arquitectes i escultors vigatans. Durant la guerra del francès, l’edifici fou utilitzat com a hospital de sang i va patir greus desperfectes.


El pont i les dues esglésies són encara avui dia l'emblema típic de la vila de Roda de Ter. El pont primitiu fou destruït per una riuada del Ter l'any 1617, refet el 1648 i restaurat de nou el 1710 i en altres ocasions posteriorment. El pont actual, que conserva una part de l'antiga edificació, es considera patrimoni de valor històric i arquitectònic de la vila.



Desprès de baixar amb l’ascensor fins quasi al llit del riu, i recollir-ne imatges malgrat la boira, així com de Sant Pere, ens acomiadàvem de la Francisca Soler Torrentgenerós, - agraint-li la seva extrema amabilitat i cortesia - al costat de Santa Maria del Sòl del Pont.


Antonio Mora Vergés

Cap comentari: