dimecres, 17 de novembre de 2010

SANT ANIOL DE FINESTRES. VALL DE LLÉMENA. LA GARROTXA

Pujàvem la Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Vergés, els esglaons que separen l’aparcament de l'antiga església parroquial de Sant Aniol de Finestres, d'origen romànic, encara que molt modificada.



L'església actual de Sant Aniol Finestres – citada en algun lloc com de Sant Antoni - apareix documentada per primera vegada l'any 922. Uns anys més tard, el 979 fou donada a la seu gironina per Miró Bonfill, comte de Besalú i bisbe de Girona.


Formava part del terme del castell de Finestres, juntament amb les parròquies de Santa Maria de Finestres, Santa Maria de Santa Pau, Sant Esteve de Llémena i Sant Andreu de Sobre-roca, tal i com consta en un document de 1323.


El 1364, el baró Hug de Santa Pau va comprar a la reina Elionor els drets sobre els castells de Finestres, Santa Pau i Sant Aniol. Aquesta compra va ser ratificada un any més tard pel rei Pere III, però excloent-hi les parròquies de Sant Aniol de Finestres, Sant Esteve de Llémena i Sant Andreu de Sobre-roca, que depenien aleshores de la ciutat de Girona.



L'església, - amb una porxada típica en aquesta Vall de Llémena - té una sola nau, capçada a l'est per un absis semicircular, decorat exteriorment per un fris d'arcs cecs. Aquests estan agrupats de dos en dos, separats per lesenes.





Posteriorment es va sobrealçar el temple i es va allargar la nau per l'oest, En el segle XVIII es va construir la nova façana en el mur oest, així com la torre de campanar que és espitllerada.



L’amable sagristà que ens informarà posteriorment del camí per arribar fins a Santa Maria de Finestres, té l’església oberta i això ens permet recollir també imatges de l’interior, sobri però molt acollidor.


Això, que us recomanem venir fins a la Vall de Llémena, aquí en un espai relativament reduït, podreu gaudir alhora de la natura i de la ‘cultura’.