divendres, 26 de novembre de 2010

SANT PERE DE MIERES. LA GARROTXA

Baixàvem de Santa Maria de Finestres, la Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Vergés, la orografia no ens permet veure des de lluny el petit poble de Mieres, invisible fins que som quasi al davant de l' església parroquial de Sant Pere, que havia estat possessió del monestir de Banyoles.

Pel que fa a l’etimologia del nom; en papers privats, anteriors a l’any mil, la vila ja és citada amb la grafia “Milliarias” que majorment relacionen amb les pedres “milliarias” que es trobaven en les vies romanes i marcaven les distàncies. Sembla que una d’aquestes vies passava per aquesta contrada.







Ens aturarem per recollir imatges d’aquesta Església parroquial de Sant Pere de Mieres , edificada sobre un petit pujol, dominant tot el poble, amb un alt i esvelt cloquer.


No trobem gaire informació : És un edifici d’estil neoclàssic català de 1722, construït sobre una antiga església romànica, de la que es va trobar un fragment del timpà.


Segons les cròniques ; El 866, en un precepte del rei Carles II el Calb a favor del monestir de Sant Esteve de Banyoles, s'esmenta per primer cop l'església i cel•la de Sant Pere de Mieres.


En altres documents es fa evident que l'església depenia del Monestir de Sant Esteve.


En documents posteriors només s'esmenta com església.


L'actual edifici barroc de Sant Pere recorda aquella cel•la, de la que s'ha perdut tot altre rastre.




Ens expliquen – el temple està tancat amb pany i forrellat, mentre que el cementiri és totalment accesible – que la pica baptismal és obra del segle XVI. Consta també que, per contracte escrit, el rector i el batlle Berenguer Des Parerol van firmar un document amb el gran pintor del gòtic català, Lluís Borrassà, que el comprometia a pintar un retaule a dita església. Sembla que aquesta joia pictòrica va perdurar fins el segle XVIII.


Per la seva ubicació, la població ha sofert en diverses ocasions les conseqüències d’insurreccions i guerres :


Mieres va tenir un paper força destacat, durant les lluites dels remences que afectaren Catalunya a la segona meitat del segle XV ; al mes de setembre del 1484 es va produir l'anomenat alçament de Mieres, en què els pagesos, armats, sota les ordres de Pere Joan Sala, atacaren la comitiva de l'algutzir reial Gilabert Salvà, que anava acompanyat del veguer de Girona i Besalú i d'altres autoritats, quan pretenia d'executar els béns dels pagesos remences que no volien pagar els censos i les tasques. La victòria inicial es veié compromesa per l'arribada del lloctinent de Catalunya Enric d'Aragó i Pimentel, però quan aquest es retirà, Sala aconseguí de propagar la insurrecció a tota la Garrotxa, les Guilleries, el Montseny, la Plana de Vic, la Selva i el Gironès.


Mieres fou també escenari d'alguns enfrontaments durant la guerra del Francès: al febrer del 1812 el guerriller Rovira situà el seu regiment a la línia Amer-Mieres per tal d'oposar-se al moviment de les tropes franceses sobre Olot, i al cap d'uns quants dies va aconseguir de dispersar una columna napoleònica que juntament amb el conegut bandoler Boquica intentava d'apropar-se a Olot.