SANT MARTÍ DE CORRÈA. EL BERGUEDÀ JUSSÀ

Ens aturàvem La Rosa Planell Grau , el Miquel Pujol Mur i l’Antonio Mora Vergés, davant la porta del petit fossar de Sant Martí de Corrèa. Em cridava l’atenció una majòlica que incloïa la imatge de l’Alfons Gubern Campreciós, i un text distribuït en versets, que no puc arribar a llegir – ni en l’ampliació de la fotografia a la pantalla de l’ordinador - . Visc a Castellar del Vallès, i vaig conèixer personalment fa ja molts anys al genial pintor de Sabadell. Desconeixia però - fins aquest matí que fèiem la visita de Sant Martí - que tingués cap relació amb Correà.

Rebia un email de la Margarida Gubern i Clapés, en el que em diu ;

Hola bona nit,

He vist en el vostre blog "Conèixer Catalunya" un post del 12 de febrer d'enguany sobre Sant Martí de Correà, m'ha alegrat que hi poseu i hi mencioneu la figura del meu pare Alfons Gubern. Davant la vostra curiositat de saber quelcom de la seva vinculació amb aquelles contrades (potser a hores d'ara ja la coneixeu) us n'explico breument alguna cosa: ell sentia una gran estima per aquella rodalia, doncs des de l'any 1969/70 fins l'any 1980 (any de la seva mort) va fer-hi estada tots els estius portant-hi a terme les estades d'estiu "colònies" de dibuix i pintura per a nens/es i nois/ies, just a la masia que hi ha davant de la parròquia, que és "El Verdaguer de Correà".

S'hi trobava tan bé amb aquell paisatge que l'obra pictòrica de la seva darrera dècada és pràcticament tota d'aquells paratges que tant el commovien.

Poc temps després de la seva mort, els seus companys de les Agrupacions Narcís Giralt i alumnes seus van retre-li un homenatge en aquell mateix indret. Es va fer una trobada , un acte i previ permís de la gent de Correà i Montmajor es va instal•lar en el cementiri la placa amb el seu bust (obra d'Adolf salanguera) i l'escrit que hi vau veure, tot plegat per deixar constància de tot el que us dic... i més...

Diguem que us ho he explicat"a grosso modo" no cal dir que, si us sembla que voleu conèixer més, resto gratament a la vostra disposició, per parlar-ne (un correu no dona per gaire més)

Moltes gràcies pel vostre interès i felicitats pel vostre blog.

L’església està tancada, i no trobem ningú per demanar-li informació. M’agradaria saber la relació de l’Alfons Gubern Campreciós amb Correà, sou pregats de fer-m’ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com.

No hi ha en relació al topònim cap informació, més enllà de la llatinització Currizano (any 839), i Correzano (any 974), que algunes fonts fan derivar de la llengua etrusca Curredius o Curretius.

Res en l’actual edifici ens fa evocar l'antiga parròquia de Correà, esmentada ja el 839 (Currizano) en l'acta de consagració de la catedral d'Urgell.

L'església de Sant Martí de Correà, va ser reedificada al segle XVIII, aprofitant els paraments religiosos, i àdhuc el material de la primitiva romànica, de la que sembla identificar-se algunes restes en el mur de tramuntana. Els ‘diners d’Amèrica’ van permetre aixecar de cap i de nou, esglésies de grans dimensions, en indrets on les necessitats religioses s’atenien perfectament des de les petites romàniques, aixecades en la majoria de casos per ‘la pietat popular’.

No podíem accedir a l’interior per admirat els dos retaules barrocs ; el major, dedicat a Sant Martí, del començament del segle XVIII, completament esculpit i amb columnes salomòniques, i el del Roser, del final del segle XVII; i els neoclàssics de la Mare de Déu dels Dolors, Sant Isidre i Sant Antoni. En aquesta església es conserva una imatge romànica mariana, procedent del santuari dels Torrents (la Mare de Déu dels Torrents), talla de fusta policromada del segle XII.

En la edició del 4 de febrer de 2009 , del Berguedà actual, l’ aleshores Rector, mossèn Josep Maria Arnesto, explicava que des de fa 20 anys el sostre de l’església va cedint i que tot el pes recau sobre la boveda, i que això comporta un elevat perill d’esfondrament.

Esperem – malgrat la fallida econòmica del país, provocada al ensems per la corrupció i l’estulticia – no haver de llegir que les previsions de mossèn Josep Maria Arnesto, s’han confirmat.