dimarts, 26 de setembre del 2017

CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DE SANT MER. PARRÒQUIA DE MADRONA. BASSELLA. L’URGELL SOBIRÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Reprodueixo de la fitxa CB-01 de :
http://bassella.ddl.net/fotos/bassella//POUM/POUM_Bassella_Inventari%20Bens.pdf

Edifici de planta rectangular, orientat nord-sud, amb capçalera quadrada de la mateixa amplada que la nau. És cobert amb un teulat a doble vessant. La capçalera és coberta amb teulada a una aigua. Hi ha un petit campanaret de cadireta sobre la façana principal. Adossat al mur de migdia, on hi ha la porta principal -amb un arc rebaixat. hi ha un porxo, de la mateixa amplada de la nau, obert a migdia amb un arc apuntat, amb dues finestres amb ogiva a les bandes.



Per la carretera asfaltada que surt del km. 133,300 de la C-14, a l'alçada de Castellnou de Basella, en direcció a llevant, i que porta a l'església i la casa de Sant Mer, a dos kilòmetres de la cruïlla.

El Jordi Cardona Regada, publica una fotografia ,amb aquest peu informatiu;  Festa de Sant Mer, parròquia de Madrona. Possiblement anys 40-50




El cens en aquells anys superava amb escreix les 700 ànimes,  l’any 2020 es tancava amb 193  veïns, en els 91,1 km²  del terme de Pinell de Solsonès. 


Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.


El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.


Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.


La nostra recerca dels edificis escolars, públics, confessionals, privats,.. de Catalunya anteriors a la dictadura franquista queda recollida a : https://issuu.com/1coneixercatalunya , recavem la col•laboració de la ciutadania i reiterem una vegada més que tot el material està a la lliure disposició dels que vulguin refer la història de l’educació a Catalunya, ja des del nivell local, comarcal, provincial i/o nacional.


Encoratgem a TOTHOM perquè aconseguim recuperar el màxim nombre possible d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista. Està clar que des de les administracions ‘democràtiques catalanes’ no hi ha gaire interès en fer-ho, i des de les del REINO DE ESPAÑA, justament al contrari, MOLT INTERÈS en que no es faci.


Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com