Les primeres notícies que en tenim, daten dels segles XI o XII, quan és va construir l’església romànica que es va adossar a la casa. Posteriorment, al segles XIV i XV, s’amplià la casa.
http://riner.ddl.net/fotos/riner/poum/PDF_TR/3-C_Patrimoni_tr.pdf
S’explicava en aquesta pàgina que primer es feia la casa, i desprès l’església, pensem que el procés possiblement va ser a l’inrevés, primer l’església i quan es consolida el lloc, es fa una casa que anirà creient al llarg dels segles.
No trobava cap descripció de l’església, ni cap esment als bancs de família, el més senzill que prové de l’església parroquial de Santa Maria de Su, i un altre que llevat d’error devem al Joan Pintó, fuster de Solsona, del que ens agradarà tenir més dades, cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs – en el seu cas – a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com
Banc de família.
Banc de família que estava a l'església parroquial de Santa Maria de Su.
Exvot.
Josep Danés i
Torras (Olot, 1891 - Olot, 1955),
facilitava una fotografia, datada entre 1890 i 1936 d’aquesta església al Fons
Estudi de la Masia Catalana.
No trobava la data en que es va produir la digitalització a l’excel·lent treball l’Estudi de la Masia Catalana Difusió del resultats d’una recerca del Josep Font Sentias ( Moià l'any 1963) , intueixo que la transcripció en llengua catalana de les dades dels registres fets majoritàriament en castellà, han estat una de les causes dels d’errors i/o omissions, sense excloure les “ alteracions “ dutes a terme per motivacions polítiques anticatalanes.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
No identificar de forma correcta els col·laboradors dels Fons Estudi de la Masia Catalana, és del tot inadmissible. Esperem a l’email castellardiari@gmail.com la confirmació en el seu cas de la identitat de Marian Vives i de Casanova , Giró, R.,... i tots els que participaren en el projecte, identificats amb nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs, que menys, oi?.
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/search/searchterm/riner
El sostre demogràfic de Riner s’assolia al cens de d 1857 amb 801 ànimes, i a tota la comarca 16.182; m’explicaven a Su, que a Santdiumenge s’havia fet escola per a nenes, i que a la rectoria de Santa Maria de Su, també el vicari i/o el rector ensenyaven les primeres lletres.
Al tancament de l’any 2016 vivien a la comarca del Solsonès, 13.313 persones, una pèrdua del 17, 73%, si fem però la comparació amb Riner el tema és d’escàndol ja que únicament tenia 261 habitants en aquella data, una pèrdua del 67,42%.
Avui la major part de la població viu a Solsona.
Una de les primeres tasques per a la República Catalana, serà resoldre la despoblació d’una bona part de la Catalunya interior.
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada