http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/resultats.html?autor=&denominacio=®istre=&adreca=&poblacio=Sils
Que n’hi havia ho acredita :
http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/viewFile/93179/164872
Havia documentat l’escola de Vallcanera .
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2013/02/escoles-de-vallcanera-sils-la-selva.html
De la que sen fa ressò :
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=31145
El Valentí Pons Toujouse, em feia arribar una fotografia identificada com ‘antigues escoles de Sils’. Ens agradarà rebre’n més dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com , quan es va fer, qui en va ser l’autor, fins quan va funcionar, si existeix encara quina funció té,..., farem seguir aquest post a ajuntament@sils.cat
Des de l’Ajuntament de Sils rebia un excel•lent treball, coordinat per l’Arxiu Municipal de Sils, en que col•laboraven Jaume Pastells Clota ( Sils, 1921 + 05.04.2017 ) i Narcis Figueras Capdevila (Sils, la Selva, 1962) en el que en relació a l’escola Pública de Sils, s’afirma que l’arquitecte P. Fina n’assumia la direcció d’obres i que l’edifici s’inaugurava l’any 1925 .
Fotografia de Lluís Costa i Fernàndez (Girona, 1959)Del llibre "Imatges i records. Sils"
Fotografia de l'Arxiu de Sils.
L’enderroc de les Escoles Velles de Sils es va dur a terme a inicis dels anys vuitanta després de fer una consulta popular, a l’espai que ocupaven s’hi va fer una plaça.
Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.
L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.
El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.
Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.
La nostra recerca dels edificis escolars, públics, confessionals, privats,.. de Catalunya anteriors a la dictadura franquista queda recollida a : https://issuu.com/1coneixercatalunya , recavem la col•laboració de la ciutadania i reiterem una vegada més que tot el material està a la lliure disposició dels que vulguin refer la història de l’educació a Catalunya, ja des del nivell local, comarcal, provincial i/o nacional.
Encoratgem a TOTHOM perquè aconseguim recuperar el màxim nombre possible d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista. Està clar que des de les administracions ‘democràtiques catalanes’ no hi ha gaire interès en fer-ho, i des de les del REINO DE ESPAÑA, justament al contrari, MONT INTERÈS en que no es faci.
Esperem rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i/o dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista del poble on vareu néixer vosaltres, o els vostres pares, avis, familiar, amics,...
Catalunya us ho agrairà.
La tragèdia que colpejava Cambrils i Barcelona, ha fet obrir els ulls a moltes persones que es negaven a ‘veure’ que Catalunya des de 1714 únicament té assignada la funció d’ase dels cops, dins del REINO DE ESPAÑA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada