El Mapa de Recursos Culturals ens diu que és un edifici cantoner de planta baixa i dues plantes pis, les façanes del qual estan construïdes totalment en pedra. A la planta baixa, un porxo aconsegueix integrar l'edifici a l'estructura general de la plaça. La façana principal és dominada per una gran tribuna semioctogonal. La decoració la trobem concentrada, en forma d'escultura aplicada amb motius majoritàriament vegetals, als emmarcaments de les obertures, a la cornisa superior i a la barana del balcó, entre d'altres. La planta pis combina un mostrari d'obertures: balcó sense voladiu, balconada cantonera, finestrals, finestres i tribuna, totes elles enriquides per una profusió d'elements decoratius mitjançant columnes adossades, arcs flamígers i baranes de pedra amb motius florals. El segon pis presenta una seriació de finestres amb ampit comú i pilars quadrats o circulars. A l'interior cal destacar de manera fonamental l'accés, l'escala i el vestíbul, amb tractaments propis del modernisme: mosaics, vitralls i fusteria, que amb motius florals decoren profusament tots els paraments. En definitiva es tractava d'una solució a mida d'habitatge per a una nova burgesia: un pis còmode, luxós i carregat de decoració, una planta baixa funcional per a la botiga de teixits de la família, i al segon pis, les habitacions i serveis per als treballadors.
Els retrats fotogràfics de Joaquim Navàs i de la seva esposa, Josepa Blasco, encara desprenen poder des del menjador de la magnífica Casa Navàs, obra de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner1 (Barcelona, 21 de desembre de 1850 - Barcelona, 27 de desembre de 1923).
El matrimoni va obrir en el millor enclavament de Reus i en el seu moment de màxim esplendor comercial, quan era la segona ciutat de Catalunya, una gran botiga de teixits, a l’estil de les de París del 1900.
L’establiment, als baixos, segueix obert i llueix el mobiliari original del gran arquitecte. La resta de plantes, destinades a l’habitatge, són visitables i es consideren, amb raó, la joia del Modernisme de la Catalunya meridional, reblat pel conjunt sumptuós d’escultura d’Eusebi Arnau Mascort (Barcelona, 1864 – 1933 i Alfons Juyol Bach (Barcelona, 1860 - 1917) , pel mobiliari de Gaspar Homar Mezquida (Buñola, 11 de setembre de 1870 - Barcelona, 5 de gener de 1953), els vitralls de Rigalt i Granell i els mosaics de Lluís Bru Salelles (Ondara, 1868 - Barcelona, 1952).
http://www.inshop.es/2011/08/sucesores-de-joaquin-navas-reus.html
https://sites.google.com/site/barcelonamodernista/rigalt-granell-i-cia
Trobava una imatge de la casa Simó-Cardenyes a :
http://milerenda.blogspot.com.es/2012/04/reus-placa-del-mercadal-y-casa-navas.html
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada