dimecres, 6 de setembre de 2017

IN MEMORIAM DEL COL•LEGI DE LLATINITAT I HUMANITATS DELS CARMELITES D’OLOT. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

L’itinerari modernista d’Olot ens portava a la Maria Jesús Lorente Ruiz i a l’Antonio Mora Vergés fins a la Plaça del Carme, on retratava el conjunt format per l'església i el claustre del convent carmelita, situat al nucli antic d'Olot.


El Claustre del Convent del Carme és obra de Llàtzer Cisterna (1603).


De l'església d'estil de transició entre el gòtic i el renaixement, ens diu patrimoni Gencat que els altars laterals conserven l'heràldica seguint la línia que va des de la simplicitat de l'any 1569 a la fantasia de 1572. L'únic nobiliari és el dels Collferrer.

A les claus de volta hi ha el patró dels mecenes i elements dels escuts. L'altar principal és recent, però segueix les línies gòtiques.

Té el cambril de la verge a la part central superior, sota ell hi ha uns relleus amb dos àngels esculpits portant l'escut del Carme. A cada costat hi ha tres fornícules amb escultures de mida natural fetes d'alabastre. Tanquen el conjunt de l'absis quatre grans suports per espelmes que pengen de la volta.

Són destacables les pintures realitzades per Jaume Casas i Sargatal l'any 1947 a la capella lateral del Crist.


Fotografia de Jordi Contijoch Boada

L'origen de la presència dels carmelites a Olot cal cercar-la al segle XVI en l' interès de la ciutat per aconseguir un centre d'ensenyament per a les classes benestants. El Col•legi de llatinitat i humanitats va funcionar fins el 1835.

Durant la Segona República l'edifici va acollir el primer Institut de Batxillerat de la ciutat. Aquest, que compartia edifici amb l'Escola de Belles Arts, va funcionar com a tal des dels anys 30 fins el 1969 quan es va inaugurar l’ Institut Montsacopa. amb el trasllat de l’ Institut l'espai va ser ocupat per l'Escola de Primària Nostra Senyora del Carme. D'aquest període data el projecte de construcció d'un menjador escolar, obra dels anys 1971-72 de Josep Maria Claret i Rubira (Girona, 1908-1988)

L'edifici va sofrir danys durant la mal dita ‘guerra civil’, s’ha de recordar un cop i altre, que el conflicte bèl•lic s’iniciava amb la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ; en la postguerra fou restaurat per Bartomeu Mas Collellmir (les Preses, Garrotxa, 1900 — Olot, 1980). En aquesta intervenció es va aprofitar per enretirar el frontis neoclàssic que s'havia col•locat a l'àbsis durant el segle XVIII.

Actualment el conjunt acull l'Escola d'Art d'Olot.

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Olot&page=4&pos=38

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=10166

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

1 comentari:

Pere Puigferrer i Figueras ha dit...

La fusta per poder fer els escons que hi ha en els lateral de l,absi, va ser una ofrena de la familia Colldecarrera. Extreta de la seva propietat de Castellar de la Muntanya.