L’enciclopèdia catalana en relació a Mata-redona ens diu ; Masia del municipi de Sant Carles de la Ràpita (Montsià), a l’extrem occidental del terme, sota el pic de Mata-redona (619 metres d’altitud ), contrafort septentrional del Montsià i termenal dels municipis de Sant Carles, Freginals i Amposta.
No reeixia a l’Ebre jussà, ni al Montsià, el model de masia de la Catalunya “ nova “, cal dir però, que els nous pobladors ho intentaven per arreu : Masdenverge, Mas de Barberans, Masboquera, ... , els àrabs però, els havien ensenyat els beneficis del treball col·lectiu, i malgrat la infinita mala llet, de les noves autoritats, civils, religioses i àdhuc militars, s’acabarien imposant els nuclis de població enfront de les masies aïllades, a la Catalunya “ vella” es mantindria aquest sistema de quasi esclavatge, fins quasi al inicis de l’època industrial.
En aquesta entrada podreu veure’n l’estat en l’actualitat :
https://blosgderaulito.wordpress.com/tag/sant-carles-de-la-rapita/
I aquí un treball a la memòria de l’equip de l’Estudi de la Masia Catalana, un projecte d’investigació que, impulsat per Rafael Patxot i Jubert (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 8 de maig de 1872 - Ginebra, Suïssa, 8 de gener de 1964) , buscava deixar testimoni escrit, oral i gràfic de les característiques arquitectòniques de les masies i les propietats immobles.
http://arxiumunicipal.guixols.cat/attachments/tallers_historia/patxot/arxiu_guixols_tallers_patxot_presentacio_vida_pages_1_2_eso.pdf
Catalunya, en l’àmbit del patrimoni històric i/o artístic, feia molts passos enrere durant la dictadura franquista, i àdhuc en el aquest període de democraciola’, i val a dir que malgrat els indubtables avenços de la tècnica; la conclusió és obvia, ens fallà el ‘paisanatge’, oi?.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Arriben noticies terribles de Gaza i Cisjordània:
https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/lamic-invisible/
Aqui, sembla però, que comencen els moviments dels demòcrates per foragitar FUERZA VIEJA:
Ara però, ens convé molt que plogui, i justament ahir, vigília de Reis, coincidint amb la sortida de les cavalcades plovia; com cantava Raimón al meu país la pluja no sap ploure , esperem que aquest 2024 recuperi la memòria, oi?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada