Patrimoni Gencat el descriu com ; gran casal situat a la carena de la serra de Batet. Està format per dos cossos, el primer en forma de torre, de planta rectangular i teulat a quatre aigües, amb obertures distribuïdes simètricament i va ser realitzada amb pedra volcànica i carreus ben escairats en els angles i finestres. El segon cos, amb teulat a dues aigües i les vessants vers les façanes laterals, és de planta rectangular, amb baixos i pis, una gran porta dovellada i una finestra d'arc apuntat al damunt. Va ser realitzat amb pedra volcànica i carreus ben escairats als angles i obertures. Els dos cossos estan encerclats per una tanca de pedra.
No hi ha gaire diferència entre la fotografia en blanc i negre de Joan Curós i Vilà
https://elpais.com/diario/2010/06/07/catalunya/1275872845_850215.html
I la de color.
Patrimoni Gencat explica que l'any 1928 un grup de treballadors van trobar a Ca l'Ermità de Batet un enterrament ibèric-romà: "àvids d'or amb què somniaren, els treballadors en feren bocins de pressa i, desil·lusionats, tots els fragments s'escamparen entre altres desferres" (Josep Danés i Torras (Olot, 1891 – Barcelona, 1955), pàg. 117). El propietari va recollir els trossos i es va procedir a la restauració. Són de terra cuita blanquinosa, d'uns 40 centímetres de perímetre a l'amplada màxima, coll estret i una sola nansa.
Josep Danés i Torras (Olot, 1891 – Barcelona, 1955) va ser un arquitecte català. Estudiós de l'arquitectura popular catalana, membre destacat i dirigent del Centre Excursionista de Catalunya. El seu fons es conserva a l'Arxiu Comarcal de la Garrotxa.
http://mdc.cbuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/5052/rec/4
Catalunya pateix un febrer particularment fred aquest any 2018, també però, en l’àmbit polític l’ambient és gèlid, i no tot ho explica l’aplicació de l’article 155, i la restricció de les llibertats cíviques.
Antonio Mora Vergés
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada