dimarts, 12 de novembre de 2019

CREU DE TERME DE SANTA MARIA. MONTBLANC. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA

Havíem fet una sortida el Pere Albert Carreño, el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés, que exercia com a sherpa – tasca que val a dir desenvolupa únicament amb persones amb les que té lligams d’estimació - ; començàvem a la Bauma de can Solà a l’antic terme de Sant Pau de la Guàrdia, que pertany avui al municipi del Bruc, a la comarca de l’Anoia Sobirana; seguiria la vista de Montfalcó Murallat, a la comarca de la Segarra, que s’allargaria fins a Sant Ramón, per visitar el Monestir qualificat com ‘l’Escorial de la Segarra’ – crec que la comparança fa desmerèixer MOLT al santuari mercedari, que hauria de cercar algun referent ‘més democràtic’; ens aturaríem – cal fer-ho i és de justícia – per dinar a l’Hostal Colomí de les Germanes Camps, qualificar d’esplèndid l’àpat ens fa adonar de que no sempre hi ha paraules per explicar, llocs i sensacions, oi?.

La previsió del sherpa era cercar Sant Jaume de la Portella a la tarda, tot fent el camí de tornada; el Pere Albert Carreño, suggeria arribar-nos fins a Montblanc, decidia donar-li el gust, i aniria retratant , el castell de Biure i els cellers modernistes de Rocafort, Sarral, Pira, i per descomptat en arribar a Montblanc retratàvem el pont vell que la riuada sobrepassava i deixava malmès, el Santuari de la Serra, i algunes de les esglésies de Montblanc, en la tasca de retratar la façana de Santa Maria, fotografiava al Pere Albert Carreño, damunt de la Creu d’estil gòtic, metàl·lica sobre base de pedra gravada amb diversos motius coneguda com la Creu de Santa Maria.


Abans d’iniciar la tornada ens aturaríem a la Pastisseria Viñas. Al carrer Major, 4, on compraria entre altres coses unes bosses de ‘montblanquins’ per als meus nets.

La tornada, que fèiem per Autopista, se’m feia un xic llarga, m’estic fent gran, oi?.