El Raul Pastó Ceballos em feia arribar fotografies de l’ermita de vella de Sant Miquel del Pui, de la que ens explica Patrimoni Gencat; ermita en ruïnes, amb l'absis esberlat reconstruït amb formigó armat. La nau té la volta esfondrada i els murs laterals han estat atirantats amb tensors de ferro. A la façana de ponent hi ha la porta d'accés amb arc de mig punt i l'arrencada d'un campanar de paret. Es veuen els forats de les bastides per a construir el temple. Les lesenes de l'absis també estan ruïnoses.
L'església fou restaurada els darrers anys del segle XX , per iniciativa d’alguns veïns de la Pobla de Segur; conserva sencera la planta i els murs perimetrals, no però la coberta. La restauració, feta per iniciativa dels pobletans, en alguns punts es mostra una mica excessiva – res a veure però, amb l’ecce homo de Borja - els experts aplicant “criteris arqueològics” fan esment per exemple, de l'adjunció d'unes arcades cegues, que recorden les llombardes a l'absis, i consideren que les finestres de l'absis també han estat massa refetes.
Volen pensar que l’existència de l’abominable hombre de la Puebla de Segur, té força a veure, amb aquest ‘rigor’ que considerem excessiu.
Fèiem esment de la ‘gloriosa’ transformació que patien alguns edificis romànics a man de ‘professionals’ de la restauració.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada