dijous, 14 de novembre de 2019

LA POUA GROSSA DE LA VINYOTA. CASTELLTERÇOL. EL MOIANÈS.

Ens arribàvem fins al Moianès el Pere Albert Carreño, ‘fotògraf de capçalera ‘ , ‘ el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés, que farà de sherpa

Els portava entre d’altres llocs fins al paratge de La Vinyota, sobre la riera de Fontscalents, on els ensenyava la poua principal que deu tenir uns quinze metres de fondària.



La pàgina del Consistori de Castellterçol diu; està adossada al marge de la riera i per fer-la més valenta la van reforçar amb contraforts. Les finestres, fetes amb grans lloses de pedra, són molt boniques.

A les parets interiors es veuen els encaixos de les bastides, des d’on es treballava per empouar i desempouar. Si afinem la vista, al fons de tot, també veurem el canal de desguàs, fet amb carreus i lloses.


La Vinyota va ser una de les últimes poues que va treballar al poble. Aquesta indústria va funcionar al Moianès des de mitjans del segle XVII i fins ben entrat el segle XX.

La davallada va començar en inventar-se l’electricitat, les neveres i les màquines de fer gel. A la comarca encara es va seguir venent el producte durant uns quants anys, perquè no era el mateix, el gel industrial. que el gel natural.

les fàbriques de gel , i els preus que podien oferir, ben aviat van guanyar la partida a les poues, la industrialització va poder més que la tradició.