http://janonomar.blogspot.com/2017/07/llegendes-del-castell-dorcau.html
https://www.raco.cat/index.php/Miscellania/article/view/167686/219941
Patrimoni Gencat ens diu; Al costat del petit poble d'Orcau s'alça un turó coronat per les restes del castell i del recinte fortificat. La construcció és conformada per un doble recinte emmurallat del qual es conserven els fonaments dels murs i torres circulars del perímetre exterior, mentre que de l'interior, més ben conservat, es conserva la planta quadrada i part de les bestorres dels angles de planta de mig cercle o tres quarts de cercle. Els paraments que en resten revelen una construcció feta amb pedra petita i amb obertures d'espitlleres.
De l'antiga església romànica del castell, dedicada a la Mare de Déu de la Pietat, resten només l'absis únic i el mur de tramuntana. A partir de les restes conservades i de les fotografies anteriors a l'ensulsiada, sabem que el temple era d'una nau, coberta amb volta de canó sobre arcs torals, i absis semicircular cobert amb volta de quart d'esfera. L'ingrés era al mur sud. L'exterior de l'absis presenta decoració a base de dobles arcuacions cegues separades per lesenes
A l'absis hi havia unes pintures murals, avui conservades fragmentàriament al Museu Nacional d'Art de Catalunya, que representen figures d'apòstols sobre un fons de bandes de colors amb evocacions d'una línia de terra a la part inferior. També hi havia motius vegetals i geomètrics a la finestra de l'absis.
Dominant el poble, dalt d'un cim rocós, s'alça el castell d'Orcau, en estat ruïnós.
Documentat per primera vegada el 1010 dins el comtat de Pallars, el 1055 fou venut a Arnau Mir de Tost. Entre els testimonis d'aquesta venda hi havia Ramon Miró d'orcau, el castlà iniciador d'un llinatge que al segle XIII accedí a la baronia homònima, i que visqué el seu moment d'esplendor amb la figura d' Arnau d'Orcau, majordom de Pere III i governador del Rosselló i la Cerdanya (1366-76). El nét d'aquest deixà en morir la baronia a mans dels Erill, que fins el 1599 s'intitularen barons d'Erill i d'Orcau, i després comtes, i a partir dels quals s'iniciaren continus canvis en la possessió, fins arribar als ducs d'Híxar, darrers senyors d'Orcau.
Cal felicitar a tots els polítics, d’aquí i del REINO, que amb la seva insidia possibilitaven l’enrunament irreversible d’aquest monument.
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2014/01/castell-i-esglesia-de-la-marededeu-de.html
Per als catalans el patrimoni històric, la seva conservació i àdhuc la seva història , son un imperatiu ètic.
Poseu el Pallars jussà a la vostra agenda de viatges.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada