dijous, 21 de novembre de 2019

SANT PERE D’ORRIT. TREMP. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA.

El Raul Pastó Ceballos em feia arribar fotografies de l’Església romànica de Sant Pere d’Orrit , que havia estar parroquial del poble d'Orrit, pertanyent al terme municipal de Tremp, dins de l'antic terme de Sapeira.



Advertia en aquesta imatge que la torre té un accés propi, això reforçaria la tesis de que en aquest indret hi hagués un torre de guaita i bada, que esdevindrà posteriorment torre campanar de l’església de Sant Pere d’Orrit.


Reprodueixo de : https://femterreta.wordpress.com/activitats/esglesia_orrit/
Antiga església del castell, lligada al senyoriu d’Orrit. Es construí vers mitjans del segle XI, ja en època feudal. El 1100-1108 s’esmenta en la deixa que el comte Pere Ramon de Pallars Jussà, juntament amb els seus germans Arnau i Bernat, feu a Santa Maria de Mur, d’un mas a Orrit que posseïa Miró Bernat, amb els delmes de pa i vi, conreu i nodriment de les cases i tots els censos, serveis i costums, i un alou que estava en mans de Ramon Tidila, les rendes del qual s’havien d’aplicar per a sufragar els vestits dels canonges del pabordat, fundat a Mur en temps de la comtessa Valença, quan també fou erigida i consagrada l’església de Santa Maria de Mur (1069).

El temple d’Orrit que es convertirà en parroquial, és d’una sola nau coberta amb volta de canó, reforçada amb tres arcs torals, sostinguts per pilastres adossades als murs. Un arc presbiteral de mig punt dóna accés a la zona de l’altar, dotada d’un petit tram presbiteral i un absis semicircular amb volta hemisfèrica. Presideix aquest absis una finestra d’arc de mig punt i esqueixada doble, com era habitual al segle XI. La porta d’accés s’obre a la façana sud i és d’arc de mig punt, potser modificada en època posterior. Al mur de ponent, un finestra alterada en època moderna il·lumina la nau, juntament amb la descrita de l’absis.

Sota la finestra actual, es poden veure els vestigis de la finestra primitiva que podria haver estar de forma de creu, com la que presidia Sant Jaume de Cas o Sant Llorenç del Montsec, a la vall d’Àger. Cap la possibilitat que la nova finestra es fes quan s’afegí als peus de la nau el cor, ja en temps modern, amb una escala d’accés, on han aparegut les dues pedres marmòries d’època romana. Com a primera hipòtesi, el seu reaprofitament als esgraons de l’escala del cor, fa pensar en un reaprofitament més antic, potser parts d’un pedestal romà, reutilitzat per recolzar l’ara de l’altar, potser quan es consagrà, al segle XI . Per altra part, l’església no ofereix cap tipus d’ornamentació, exceptuant les arcuacions cegues que coronen el mur de l’absis i les lesenes, que ens permeten adscriure l’edifici dins del denominat romànic lombard, propi del primer romànic. Equips de picapedrers dirigits per mestres d’obra, alguns cops procedents del nord d’Itàlia, els denominats mestres “lambards”, foren els executors de temples com el d’Orrit, malgrat hi ha qui qüestiona la presència d’aquests “lambards” d’ascendència italiana, en les nostres terres. El que és innegable és que, des de finals del segle X, s’adverteixen novetats constructives que s’hi relacionen (Galtier).

Completa el conjunt del temple un campanar adossat, de torre, per la banda meridional, d’època baix medieval, segurament, i recrescut en època moderna, aprofitant els arcs de les finestres de l’anteriors pis de les campanes, com es pot comprovar pel tall de les dovelles. El campanar, actualment, és de planta quadrangular amb obertures a tres nivells, amb dues finestres d’espitllera a la planta baixa, dues finestres d’arc de mig punt al primer pis (cegades) i una finestra per cara de la torre al tercer nivell. Una coberta de doble vessant corona el cim de la torre. Cal assenyalar que el primer nivell fou adaptat per a capella, comunicant-lo directament amb la nau. El seu espai es cobreix amb una volta de canó. Cap la possibilitat que fos construïda la capella en una primera fase i que s’afegís sobre el campanar, tot i que la unitat del mur de la torre no ho deixa confirmar. En tot cas, l’afegiment de capella i campanar són afegits posteriors a l’obra original, com la capella oberta al mur septentrional, coberta amb una volta de canó, recentment restaurada. A l’angle SE d’aquest mateix costat, entre l’absis i el campanar, s’hi bastí la sagristia, en un moment molt posterior, com els murs que subsisteixen deixen advertir.

https://www.naciodigital.cat/pallarsdigital/noticia/10149/esglesia/sant/pere/orrit/queda/restaurada

http://campaners.com/php/campanar.php?numer=7821


El Patrimoni històric, la seva conservació i correcta documentació és per als catalans un imperatiu ètic.

Poseu el Pallars jussà a la vostra agenda.