divendres, 25 d’octubre de 2013

SANTA MARIA DE JAFRA, LA VERGE OBLIDADA DEL GARRAF

Ens aturàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, al lloc de Jafra , topònim d’origen àrab amb el significat ‘fondalada, tàlveg, forat’ , és esmentat l’any 1139, juntament amb Garraf i Campdàsens.

El senyor de Jafra posseïa ja a primers del segle XIV el títol de baró.

L'església de Santa Maria ( de la que no se’n esmenta l’advocació ) s'uní l’any 1325 a la d'Olivella.

La baronia de Jafra tenia encara al 1790 terme propi.

A la primeria del segle XIX, però, a la mort de Francesc de Papiol, deixa de tenir batlle del senyor per incorporar-se a Olivella (1819).

L'economia tradicional de la quadra de Jafra es basava en l’agricultura, la llenya i el carbó vegetal, i la ramaderia per l’abundància de pastures, al XVII s'intensificà el conreu de la vinya, la fil•loxera portarà la decadència econòmica, i la manca d’inversions i d’infraestructures l'abandonament progressiu de les terres, a mitjans del segle XX el poble ja estava abandonat, i d’aleshores ençà la seva degradació no ha tingut aturador.



Resten encara – encerclats inútilment amb filferros - alguns murs de la casa del baró, de la dels masovers, i de rectoria, molt malmesa, amb el sostre refet amb materials moderns, s’aguanta l’església dedicada a Santa Maria de Jafra - advocació molt comú en les terres recuperades als sarrains - , és una construcció d'una sola nau amb l'absis pla, coberta a dues aigües i arcs diafragmàtics a l'interior.


Damunt la porta de l’església llueix el símbol marià, i la data 1850.


Les runes de Jofra es troben a la part oriental d'Olivella, relativament prop de la Colònia Agrícola que s’alçava l'any 1890 per l’arquitecte Manuel Comas i Thos (Mataró 1855 - Barcelona 1914), per encàrrec de l' "americano" Pere Domènech i Grau (Illa Cristina ,Huelva , 1835 - Barcelona ,1898 ), als terrenys de l'antiga masia Plana Novella, que havia adquirit el 1875 a la família Raventós.


Domènech volia convertir el lloc en centre d'una colònia agrícola, però l'arribada de la fil•loxera a la comarca, el 1893, va frustrar el projecte, això i la seva delicada salut, que no li permetria albirar el segle XX.

Va ser propietat dels agustins durant els anys seixanta, els quals hi van promoure una urbanització.

L’any 1996 s'hi va instal•lar una comunitat budista que ha restaurat l'edifici – i manté la Capella de la que no s’esmenta però l’advocació - i organitza visites guiades els caps de setmana.

Em confirmaven des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ), que l’advocació de l'església Sufragània de Jafra, era la de Santa Maria, que es celebra el 15 d'agost, i l a Capella de la Plana Novella estava dedicada a la Immaculada Concepció de Maria.

El vent sembla recordar-nos aquella dita tant assenyada de l’antiga saviesa ‘a sants i minyons no els prometis si no els dons’, i veiem venir des de Sitges una gran polseguera en la que per l’efecte del sol, em semblava entreveure els 4 Genets de l’Apocalipsi, sota les sigles PP.

Que Santa Maria de Jafra, intercedeixi davant el seu Fill Celestial, perquè això només sigui un miratge.

Cap comentari: