dissabte, 7 d’octubre del 2023

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA A LA TORRE RAFAEL ROIG TORRES. SANTA COLOMA DE GRAMENET.

Fa anys que maldem per aconseguir un inventari el més exhaustiu possible dels edificis escolars de Catalunya anteriors  i/o coetanis a la dictadura franquista.  Està clar  que aleshores els soldats no duien llapis, llibretes i llibres per a quitxalla, oi?.

A Santa Coloma de Gramenet ja s’hi poden trobar edificis  “ singulars “ atès que la població experimentava un fort creixement  des del cens de 1900, amb 1510 veïns,  al de 1930 amb 12.930. 

Patrimoni Gencat en diu ; edifici d'estil modernista afrancesat. Es disposa d'esquena als carrers que el delimiten, on forma xamfrà, i presenta la façana principal al jardí. La casa és formada per dos cossos en angle, de planta baixa i un pis (i semisoterrani al cos esquerre) i golfes, units pel cos d'accés amb l'escala, coronat per la característica torre en punxa. Tota la coberta és de ceràmica blava. Interiors amb mostres d'arts decoratives, com treball de la fusta, serralleria, etc.

Hom pensa que va ser construïda per Rafael Roig i Torres   (Barcelona, 1855 — Barcelona, 1931). Enginyer , publicista , cònsol de l'Uruguai a Barcelona, ... .

El 1913 la casa rebé un guardó de l'Ajuntament.

En els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes  encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República  va ser hospital.

Amb la victòria del sediciosos  va ser seu de la Falange.

Més tard una escola.

 L'any 1987 es remodelà per a convertir-la en l'Escola Municipal de música.

 L'any 2007 es va inaugurar al subsòl de l'edifici el nou Auditori de la ciutat, obra de l’arquitecte Carlos Llinàs Carmona



Fotografia. Lluís Casals (1954-2021)

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/rafael-roig-i-torres

https://www.youtube.com/watch?v=oz_TBkRhWLQ

Us esperonem a fer-nos arribar imatges i dades  a l’email castellardiari@gmail.com dels edificis escolars d’arreu de Catalunya, anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista, si no ho fem els catalans “ de peu “, no és farà.