diumenge, 26 de novembre del 2023

IN MEMORIAM. CAPELLA DE LA MAREDEDÉU DE LA SALUT DE CAN GINEBREDA. GELIDA. EL PENEDÈS SOBIRÀ.

 


http://www.gelida.org/masiesgelida/ginebreda.htm

Segons diversos escrits esmenten que  al Josep Font-Ginebreda i Costa (*Gelida 26-10-1682 - +Gelida11-07-1755) a principis del segle XVIII li donaren la imatge un francès que s’hostatjà a la masia.

Es conta que era venerada pels propietaris i altre gent de Gelida i dels voltants fet que provocà la construcció d'un edifici que encara existeix, reformat, prop de la font de can Ginebreda.

 Hi hagué un litigi entre els amos de can Ginebreda i el rector de Gelida i finalment fou portada en processó a l'església de Sant Pere del castell l'any 1724.

 Al segle següent la imatge passà a la nova església edificada al centre urbà de Gelida on es venerà en la Pasqua de Resurrecció.

En  els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República,  fou cremada.

Avui dia hi ha una nova imatge més petita que l'anterior.

https://estimadaterra.wordpress.com/2023/07/14/ermita-de-la-mare-de-deu-de-la-salut-de-can-ginebreda-de-gelida/

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/02/goigs-actuals-i-antics-la-mare-de-deu.html

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/43024

Patrimoni Gencat en diu; petita capella de planta rectangular amb teulada a doble vessant. Ha estat molt modificada al llarg del temps. La porta original ha estat substituïda per un gran buit que perverteix l'estructura tradicional.

I afirma, sense notícies històriques, i repeteix el mantra  que No ha estat mai destinada al culte, que  ha fet funcions de barraca de vinya.

Tot fa pensar en un conflicte entre un prevere “ xuleta” , i el propietari  Josep Font-Ginebreda i Costa  (*Gelida 26-10-1682 - +Gelida11-07-1755) , i sembla que el bisbe de l’època li dona la raó al seu “ treballador “.  L’edifici de la capella perd la seva funció, i possiblement  el  Josep Font-Ginebreda i Costa , i bona part de la pagesia la seva fe, i s’aprofita la construcció com a paller.

El bisbe que perpetrava aquell abús per l’època era possiblement  Andrés de Orbe y Larreátegui (Ermua, 1672- Madrid, 4 d'agost de 1740) que assoliria el càrrec d’Inquisidor general o Gran inquisidor, les dades relatives al prevere “ xuleta es podrien trobar – si existeixen – en els arxius parroquials, caldria fer-ho, i deixar constància del mal costum de la jerarquia catòlica d’imposar el seu criteri, allunyat sovint de l’esperit evangèlic.

 Passen els dies, les setmanes i  dissortadament no s’atura   la "monotonia criminal que alhora que contínua,  fa en un exercici de sadisme,  que bona part dels mitjans de comunicació audiovisuals, recullin les raneres de mort, de nens, dones, ancians,.., davant l'absoluta indiferència de la mal dita "societat civil"

Ah!, només te dret a defensar-se Israel, que com recordava l ’ António Manuel de Oliveira Guterres (Lisboa, 30 d’abril de 1949), també té, i des de fa molt anys , el dret d’ofendre als Palestins 

Les mares palestines que veuen morir els seus fills com a conseqüència dels atacs israelians, de fam, de desatenció sanitària, …, i els infants assassinats, son veritables sants.

Jesús perdonava a Sant Pere que el negués fins a tres vegades la nit en que el detenien,  tenim entre nosaltres, “ conreadors de l’odi, contra Catalunya i el catalans “,     alguns amb vestit talar. Qui tingui orelles per escoltar, que escolti!!! 

Que  la Marededéu  i Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»