M’esperava a les 8,15 a la benzinera de Castellar del Vallès, l’Antoni Ibáñez i Olivares havia quedat en recollir al grup de Sabadell a la Plaça Granados; amb puntualitat catalana arribava a l’hora prevista i continuàvem viatge fins a Calders, on havíem de trobar-nos amb el Joan Escoda a les 9,00.
Començàvem a caminar el Santiago, l’Antoni Ibáñez, el Joan Escoda i l’Antonio Mora, el descens fins a la riera de Mal Rubí és alhora que pronunciat extremament perillós pel gran nombre de pedres que hom troba per arreu. Ens aturàvem encisats davant el Pla, aquesta casa amb un aire marcadament andalusi és talment un caprici, que sobta molt en aquest lloc, però que des d’ara agraïm als seus propietaris, als que esperonem altrament a mantenir-la en l’actual estat de serena bellesa; el gos de la casa vindria amb nosaltres una bona estona.
Faríem camí fins als cellers Abadal, on ens aturaríem a esmorzar, tot i contemplant les modernes tècniques de verema.
Un dels objectius del mati, era arribar-nos fins a la casa dita de les Oliveres, que trobem dalt d’un turó a l’esquerra del camí que des de L’Horta d’Avinyó, porta fins a Sant Joan i Santa Maria d’Oló, la casa situada en un lloc de privilegi presenta un evident estat d’abandó; malgrat la tanca metàl·lica que la envolta; recollim imatges de la casa i de l’alzina més que centenària; seguirem justament fins a la masia anomenada l’Alzina que havíem pogut veure i admirar des de l’alçada de les Oliveres; sens dubte per les seves dimensions és una de les “grans cases “ d’aquesta contrada, un cartell ens fa saber que properament s’hi faran obres, esperem que la seva proximitat a les instal·lacions de distribució dels cellers Abadal, facin possible recuperar íntegrament aquesta excepcional casa.
Ens arribarem en un darrer esforç fins a l’església Parroquial de Santa Maria d’Horta, inicialment romànica , la torre primitiva, possiblement del segle XI fa funcions de campanar, alhora que veiem en el frontal de la porta ,1863 com a data de la seva reforma.
L’Antoni Calvo Uribe em feia arribar una fotografia del interior
La peculiar situació de l’Horta d’Avinyó, dividida per l’eix transversal, la C-25 , fa que l’església estigui en un costat d’aquesta autovia, en el anomenat carrer de Dalt, i la major part de les cases en l’altre, al costat tot just de l’antiga carretera. Hi ha no cal dir-ho un esplèndid pont.
El retorn fins a Calders el farem per carretera, creuarem l’Horta d’Avinyó, on exposen les restes d’un pou de glaç com atractiu, continuarem fins Artés on sens fan evidents els senyals del seu passat vitivinicola, que la població lluita per recuperar, i ascendim fins a Calders.
Son les 13,00 i ens acomiadem del Joan Escoda tot i desitjant-li anticipadament bon profit per la caragolada que l’espera a Mura; deixem darrera nostre les restes del Castell de Calders, creuem Monistrol on no tenim la percepció de trobar un excessiu nombre de persones, per l’oferta gastronòmica tradicional d’aquesta Vila; seguim per les terres cremades de Sant Llorenç Savall, fins a Castellar i Sabadell.
Comencen a caure unes fines gotes, que dissortadament no seran la solució al angoixant problema de sequera que patim des de fa tant de temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada