Els mapes àrabs ens mostren encara com l’Illot del Torn estava separat de la platja; al segle XVIII quan Carles III, projecta la construcció d’un gran port al Delta de l’Ebre, una ciutat que possiblement hauria estat la nova Capital d’Espanya, i un canal de navegació d’Amposta a Sant Carles de la Ràpita, començat tot plegat l’any 1.780 i abandonat l’any 1.788; el nostre Illot sens dubte per l’aportació de terres i sediments , com a conseqüència de la explotació excessiva dels alzinars i del bosc en general, per destinar-ho tot plegat a la construcció de més i més vaixells, es trobava ja unit a la línia de costa, llevat de situacions de gran temporal. Avui malgrat mantenir el nom, s’accedeix a les runes de l’antic far i torre de guaita sense mullar-se els peus.
Aquesta platja pertany en la actualitat a l’Hospitalet de l’Infant, el seu accés però per la línia de costa, és complicat i difícil, i únicament la construcció d’un càmping naturista ha facilitat en alguna mesura aquesta possibilitat. L’abandonament de l’activitat d’explotació de les pedreres a la Serra de la Rojala, possibilita ara accedir-hi creuant les vies del tren a peu, aquesta acció no exempta de risc, fa aconsellable continuar per la carretera N-340, [en la que des del romans cap govern, dretes, esquerres, “oliveres” o l’arbre que menys us agradi, hi ha esmerçat ni un cèntim d’€, aprofito per felicitar a l’actual Govern per la seva inacció ] , al Coll de Balaguer trobareu a l’esquerra de carretera un camí asfaltat que us portarà fins a la platja. Per la vostra seguretat sou pregats però, d’anar fins l’entrada de la Central Nuclear , dita de Vandellòs, malgrat no existir avui aquest terme de forma autònoma, i pertànyer en virtut de la concentració municipal, a l’Hospitalet de l’Infant – està clar que associar el nom d’un poble a l’energia nuclear no dona “bona premsa”, oi?- donar allí la volta amb seguretat i entrar per la vostra dreta en l’esmentat camí asfaltat que us portarà a la platja de l’Illot del Torn.
A les darreries del primer feixisme, hi havia ja una certa tolerància vers la pràctica del naturisme, i és que malgrat banyar-se i prendre el sol sense roba, els naturistes acostumen a gaudir d’un alt nivell de vida, que els feia i el fa – més avui que en el passat – plat desitjat en aquest indret i en molts altres llocs de la costa. I no em refereixo únicament a les terres de Catalunya, sinó que la cita cal estendre-la a la resta del litoral de la península ibèrica, Portugal inclòs. Altrament avui això del “naturisme” , lliga tant i tant , amb progressisme, sostenibilitat, ecologia, oi ?. I qui en un país sota sospita constant de corrupció i nepotisme, no és vol veure relacionat amb una activitat que avui s’associa a la puresa, la bondat, la salut,..... ?
A les platges naturistes, les cameres fotogràfiques, els binocles i les persones amb roba, ells les anomenen “tèxtils”, son tant o més rebutjats que els inevitables “voyeurs”. Així practicant aquella saviesa antiga, donde fueres, haz lo que vieres , les màquines van restar dins la motxilla, alhora que vam oferir al mar i al sol, la totalitat de la nostra pell. És una experiència gratificant que recomano amb total independència de la seva edat a tothom.
De vegades quan hom fa la descripció d’un lloc i el qualifica com paradisíac, te la clara percepció, que possiblement està fent una acció que compromet justament el manteniment d’aquesta qualificació en el futur. Sou tots pregats de fer realitat allò que s’acostuma a llegir en alguns indrets. Intenteu-ho alhora que gaudir-ne amb la major intensitat, mantenir aquest caràcter de lloc “especial”, que sense cap mena de dubte, te fins a dia d’avui, la platja de l’Illot del Torn.
Des d’ara, gràcies.
© Antonio Mora Vergés
Aquesta platja pertany en la actualitat a l’Hospitalet de l’Infant, el seu accés però per la línia de costa, és complicat i difícil, i únicament la construcció d’un càmping naturista ha facilitat en alguna mesura aquesta possibilitat. L’abandonament de l’activitat d’explotació de les pedreres a la Serra de la Rojala, possibilita ara accedir-hi creuant les vies del tren a peu, aquesta acció no exempta de risc, fa aconsellable continuar per la carretera N-340, [en la que des del romans cap govern, dretes, esquerres, “oliveres” o l’arbre que menys us agradi, hi ha esmerçat ni un cèntim d’€, aprofito per felicitar a l’actual Govern per la seva inacció ] , al Coll de Balaguer trobareu a l’esquerra de carretera un camí asfaltat que us portarà fins a la platja. Per la vostra seguretat sou pregats però, d’anar fins l’entrada de la Central Nuclear , dita de Vandellòs, malgrat no existir avui aquest terme de forma autònoma, i pertànyer en virtut de la concentració municipal, a l’Hospitalet de l’Infant – està clar que associar el nom d’un poble a l’energia nuclear no dona “bona premsa”, oi?- donar allí la volta amb seguretat i entrar per la vostra dreta en l’esmentat camí asfaltat que us portarà a la platja de l’Illot del Torn.
A les darreries del primer feixisme, hi havia ja una certa tolerància vers la pràctica del naturisme, i és que malgrat banyar-se i prendre el sol sense roba, els naturistes acostumen a gaudir d’un alt nivell de vida, que els feia i el fa – més avui que en el passat – plat desitjat en aquest indret i en molts altres llocs de la costa. I no em refereixo únicament a les terres de Catalunya, sinó que la cita cal estendre-la a la resta del litoral de la península ibèrica, Portugal inclòs. Altrament avui això del “naturisme” , lliga tant i tant , amb progressisme, sostenibilitat, ecologia, oi ?. I qui en un país sota sospita constant de corrupció i nepotisme, no és vol veure relacionat amb una activitat que avui s’associa a la puresa, la bondat, la salut,..... ?
A les platges naturistes, les cameres fotogràfiques, els binocles i les persones amb roba, ells les anomenen “tèxtils”, son tant o més rebutjats que els inevitables “voyeurs”. Així practicant aquella saviesa antiga, donde fueres, haz lo que vieres , les màquines van restar dins la motxilla, alhora que vam oferir al mar i al sol, la totalitat de la nostra pell. És una experiència gratificant que recomano amb total independència de la seva edat a tothom.
De vegades quan hom fa la descripció d’un lloc i el qualifica com paradisíac, te la clara percepció, que possiblement està fent una acció que compromet justament el manteniment d’aquesta qualificació en el futur. Sou tots pregats de fer realitat allò que s’acostuma a llegir en alguns indrets. Intenteu-ho alhora que gaudir-ne amb la major intensitat, mantenir aquest caràcter de lloc “especial”, que sense cap mena de dubte, te fins a dia d’avui, la platja de l’Illot del Torn.
Des d’ara, gràcies.
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada