L'hotel Tropicana de Cambrils.
El text que llegiràs es va escriureu l’any 2.005, ahir, oi ? .
Tombat a la sorra de la platja amb una tovallola entre l’estómac i els pulmons, per poder escriure amb un cert confort, contemplava la façana del Tropicana ; si en algun moment el nom ha fet la cosa, de ben segur que fou a la dècada dels 60, quan un matrimoni d’alemanys decidien esmerçar el seu temps i els seus diners, en la construcció d’un més que confortable hotel [ la majoria d’habitacions tenen una superfície de 16 o més m2 ]. Deia que en aquest cas, el nom feia la cosa, les imatges de Cambrils dels anys 60 , no tenen res a envejar a les de qualsevol lloc del tròpic , afegim aquí un magnífic jardí , on encara [ avui fa més de quaranta anys de la seva plantació ] trobareu , Yuccas , Palmeres, Plataners ( que segons ens diuen, donen cada any fruits saborosos ) Hibiscus, Pitosporum ( aquí en forma d’arbres) ,llessamí, Adelfes, Oliveres, Cannas ,...Inicialment l’hotel s’abastia d’aigua mitjançant un pou, aquesta situació es mantingué fins que l’urbanització de la franja costanera, va fer obligatòria la connexió amb la xarxa pública d’aigua de Cambrils. Amb tot , el pou encara existeix i ocasionalment s’utilitza per regar el mateix jardí, o per omplenar la piscina; sempre és clar, que en la comprovació prèvia no és detecti salinitat en l’aigua , ja que ens trobem a menys de 30 metres del mar en línia recta.
Amb motiu de l’ampliació de l’actual terrassa del menjador, una de les palmeres fou donada a l’Ajuntament de Cambrils, que la va replantar a l’inici de l’Av. Joan XXIII, davant per davant del Pi Rodó, arbre emblemàtic d’aquesta ciutat del baix Camp.
Quan es feren les obres de la carretera de la costa i del passeig del mar, es decidí plantar palmeres, que en la seva majoria han reeixit exitosament, i que reforcen sens dubte l’aire tropical que per altra banda no és novetat a Cambrils; que compta dins del terme veí de Vinyols i els Arcs, amb la finca anomenada “Parc Sama “, que construí el Marques de Marianao, tot i fent portar exemplars d’espècies vegetals pròpies de les Filipines i de l’Illa de Cuba. També, però és una altra història, espècies animals, que farien un zoològic excepcional, que desapareixeria per consumició [ se’l van menjar ] durant la Guerra ,dita Civil ,de 1936 a 1939.
L’any 1982 per raons molt diverses, entre les que no podem excloure la creixent urbanització de Cambrils, que d’alguna manera trencava aquella imatge feréstec i primitiva que havia atret als primers propietaris, es produeix un canvi ; seran ara tarragonins, de Vilanova d’Escornalbou, per ser precisos, els qui s’ocuparan de gestionar l’establiment. Val a dir que recollim el canvi només per ser fidels a la història de la casa, ja que fora del Registre de la Propietat, els canvis han estat els mínims indispensables per adaptar-se a les normatives legals. Tant és així, que els alemanys continuen essent un contingent més que apreciable de la clientela del Tropicana ; com tantes i tantes coses bones de casa nostra, aquest hotel és més conegut pels estrangers, que pels catalans.
Amb tot, el més tropical del Tropicana, és l’exquisida atenció del seu personal ; de la recepció a la neteja, passant per la cuina i el menjador, us sobtarà el tracte cordial, la diligència extrema, i la amabilitat sempiterna dels seus empleats i propietaris.
Una de les experiències que no us podeu perdre en aquesta vida, és resumeix en la placa que segons m’expliquen està a l’aparcament des de l’inici de l’explotació i que diu :
P P
Nur für reservat
Gäste als clients
Ni que només sigui un cap de setmana , gaudiu del tròpic , sense necessitat de vacunar-vos, de fer llargs desplaçaments o posar en perill la vostra vida, per una elaboració, poc curosa o maldestra dels aliments.
El Tropicana de Cambrils us espera, i jo – modestament – us el recomano.
(c) Antonio Mora Vergés
P/D . Al Cambrils que viu ja únicament en el nostre record.
El text que llegiràs es va escriureu l’any 2.005, ahir, oi ? .
Tombat a la sorra de la platja amb una tovallola entre l’estómac i els pulmons, per poder escriure amb un cert confort, contemplava la façana del Tropicana ; si en algun moment el nom ha fet la cosa, de ben segur que fou a la dècada dels 60, quan un matrimoni d’alemanys decidien esmerçar el seu temps i els seus diners, en la construcció d’un més que confortable hotel [ la majoria d’habitacions tenen una superfície de 16 o més m2 ]. Deia que en aquest cas, el nom feia la cosa, les imatges de Cambrils dels anys 60 , no tenen res a envejar a les de qualsevol lloc del tròpic , afegim aquí un magnífic jardí , on encara [ avui fa més de quaranta anys de la seva plantació ] trobareu , Yuccas , Palmeres, Plataners ( que segons ens diuen, donen cada any fruits saborosos ) Hibiscus, Pitosporum ( aquí en forma d’arbres) ,llessamí, Adelfes, Oliveres, Cannas ,...Inicialment l’hotel s’abastia d’aigua mitjançant un pou, aquesta situació es mantingué fins que l’urbanització de la franja costanera, va fer obligatòria la connexió amb la xarxa pública d’aigua de Cambrils. Amb tot , el pou encara existeix i ocasionalment s’utilitza per regar el mateix jardí, o per omplenar la piscina; sempre és clar, que en la comprovació prèvia no és detecti salinitat en l’aigua , ja que ens trobem a menys de 30 metres del mar en línia recta.
Amb motiu de l’ampliació de l’actual terrassa del menjador, una de les palmeres fou donada a l’Ajuntament de Cambrils, que la va replantar a l’inici de l’Av. Joan XXIII, davant per davant del Pi Rodó, arbre emblemàtic d’aquesta ciutat del baix Camp.
Quan es feren les obres de la carretera de la costa i del passeig del mar, es decidí plantar palmeres, que en la seva majoria han reeixit exitosament, i que reforcen sens dubte l’aire tropical que per altra banda no és novetat a Cambrils; que compta dins del terme veí de Vinyols i els Arcs, amb la finca anomenada “Parc Sama “, que construí el Marques de Marianao, tot i fent portar exemplars d’espècies vegetals pròpies de les Filipines i de l’Illa de Cuba. També, però és una altra història, espècies animals, que farien un zoològic excepcional, que desapareixeria per consumició [ se’l van menjar ] durant la Guerra ,dita Civil ,de 1936 a 1939.
L’any 1982 per raons molt diverses, entre les que no podem excloure la creixent urbanització de Cambrils, que d’alguna manera trencava aquella imatge feréstec i primitiva que havia atret als primers propietaris, es produeix un canvi ; seran ara tarragonins, de Vilanova d’Escornalbou, per ser precisos, els qui s’ocuparan de gestionar l’establiment. Val a dir que recollim el canvi només per ser fidels a la història de la casa, ja que fora del Registre de la Propietat, els canvis han estat els mínims indispensables per adaptar-se a les normatives legals. Tant és així, que els alemanys continuen essent un contingent més que apreciable de la clientela del Tropicana ; com tantes i tantes coses bones de casa nostra, aquest hotel és més conegut pels estrangers, que pels catalans.
Amb tot, el més tropical del Tropicana, és l’exquisida atenció del seu personal ; de la recepció a la neteja, passant per la cuina i el menjador, us sobtarà el tracte cordial, la diligència extrema, i la amabilitat sempiterna dels seus empleats i propietaris.
Una de les experiències que no us podeu perdre en aquesta vida, és resumeix en la placa que segons m’expliquen està a l’aparcament des de l’inici de l’explotació i que diu :
P P
Nur für reservat
Gäste als clients
Ni que només sigui un cap de setmana , gaudiu del tròpic , sense necessitat de vacunar-vos, de fer llargs desplaçaments o posar en perill la vostra vida, per una elaboració, poc curosa o maldestra dels aliments.
El Tropicana de Cambrils us espera, i jo – modestament – us el recomano.
(c) Antonio Mora Vergés
P/D . Al Cambrils que viu ja únicament en el nostre record.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada