El lloc havia anat recollint de forma pacifica i amb el mateix desig de descans etern, als veïns de Dalt de la Vila i els que vivien al costat del mar. Un i altres llevat d’aquest singular indret, tenien,i tenen avui encara , discrepàncies notables que malgrat tot, no han derivat en cap proposta formal de divisió del terme, entre el que passaria a anomenar-se Cambrils Mar, i el que continuaria sent únicament Cambrils
No manquen motius per a plantejar-se el trencament : des de la vessant econòmica, sembla que Cambrils Mar genera recursos suficients per als seu auto-sosteniment ; des d’una visió de respecte històric, val a dir que els successius ajuntaments que ha tingut la Vila, d’ença del final del Primer Feixisme , potser de manera inconscient – així almenys volem considerar-ho – duent a terme una política de terra cremada, en la que primen principal i/o únicament els interessos econòmics d’uns quants vilatans.
Costa de retrobar el Cambrils de fa 10, 25 o 50 anys, tant , si més no, com ens costen d’entendre les motivacions de tanta i tanta destrucció gratuïta i innecessària. La carn és dèbil, això ho sap tothom.!, calia però pertorbar el repòs dels cambrilencs , que ens han precedit en el camí cap a la casa del Pare, d’aquesta tant desconsiderada forma ?.
Actualment vora la part superior del cementiri s’hi troba l’Autopista Barcelona – València, que malgrat tractar-se d’una via de peatge, conegudes les mancances inversores dels Governs – de qualsevol color polític - del Regne d’Espanya - te una altíssima utilització; dia i nit, ja sigui jornada laborable, ja festiva, el remor dels vehicles és constant. Davant la porta, amén dels enllaços d’entrada i sortida de la AP-7, trobem la carretera que comunica amb Riudoms, i Vinyols i els Arcs ; en els propers mesos, entrarà en funcionament l’anomenada A-7, que vindrà a recollir – en part - el tràfic de l’actual N-340, que esdevindrà un carrer més de la Vila. Encara no m’hi ha prou, i existeix també el projecte de situar en paral·lel, a la AP-7 i l’A-7, la via fèrria.
El soterrament de les vies a la línia de la costa, permetria alhora que guanyar un espai dins la Vila, gaudir d’un accés privilegiat a la població, des de Tarragona, Barcelona, .... tothom entén que caldrà mantenir un servei de transport entre la nova estació, que serà de fet de més d’una població, Cambrils, Riudoms, Vinyols i els Arcs ,... temps al temps.
Des de les tombes blanques, perceptible només per als que mantenim íntegre l’amor i el respecte per aquesta terra nostra, s’alcen les veus d’aquells que reclamen amb tot el dret, que és faci realitat com es pregona a la porta del cementiri, R.I.P. ; que totes les persones que ens han precedit en aquest trànsit per l’existència humana, i que per la raó que sigui varen ser enterrades a Cambrils, puguin efectivament reposar en pau !
Aquells que tenen – encara – orelles per escoltar, que escoltin !
© Antonio Mora Vergés
No manquen motius per a plantejar-se el trencament : des de la vessant econòmica, sembla que Cambrils Mar genera recursos suficients per als seu auto-sosteniment ; des d’una visió de respecte històric, val a dir que els successius ajuntaments que ha tingut la Vila, d’ença del final del Primer Feixisme , potser de manera inconscient – així almenys volem considerar-ho – duent a terme una política de terra cremada, en la que primen principal i/o únicament els interessos econòmics d’uns quants vilatans.
Costa de retrobar el Cambrils de fa 10, 25 o 50 anys, tant , si més no, com ens costen d’entendre les motivacions de tanta i tanta destrucció gratuïta i innecessària. La carn és dèbil, això ho sap tothom.!, calia però pertorbar el repòs dels cambrilencs , que ens han precedit en el camí cap a la casa del Pare, d’aquesta tant desconsiderada forma ?.
Actualment vora la part superior del cementiri s’hi troba l’Autopista Barcelona – València, que malgrat tractar-se d’una via de peatge, conegudes les mancances inversores dels Governs – de qualsevol color polític - del Regne d’Espanya - te una altíssima utilització; dia i nit, ja sigui jornada laborable, ja festiva, el remor dels vehicles és constant. Davant la porta, amén dels enllaços d’entrada i sortida de la AP-7, trobem la carretera que comunica amb Riudoms, i Vinyols i els Arcs ; en els propers mesos, entrarà en funcionament l’anomenada A-7, que vindrà a recollir – en part - el tràfic de l’actual N-340, que esdevindrà un carrer més de la Vila. Encara no m’hi ha prou, i existeix també el projecte de situar en paral·lel, a la AP-7 i l’A-7, la via fèrria.
El soterrament de les vies a la línia de la costa, permetria alhora que guanyar un espai dins la Vila, gaudir d’un accés privilegiat a la població, des de Tarragona, Barcelona, .... tothom entén que caldrà mantenir un servei de transport entre la nova estació, que serà de fet de més d’una població, Cambrils, Riudoms, Vinyols i els Arcs ,... temps al temps.
Des de les tombes blanques, perceptible només per als que mantenim íntegre l’amor i el respecte per aquesta terra nostra, s’alcen les veus d’aquells que reclamen amb tot el dret, que és faci realitat com es pregona a la porta del cementiri, R.I.P. ; que totes les persones que ens han precedit en aquest trànsit per l’existència humana, i que per la raó que sigui varen ser enterrades a Cambrils, puguin efectivament reposar en pau !
Aquells que tenen – encara – orelles per escoltar, que escoltin !
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada