Viatjava fins Altafulla a la Comarca del Tarragonès; del “calendari del pagès “ havia tret la informació que em permetia saber que a l’estiu s’hi celebra una fira i/o mercat, i com aquesta mena d’actes m’agraden; quina altra raó calia per a fer el viatge ?
El mercat es feia dalt de la Vila, davant del Castell [ actualment dels Tamarit ] i l’església ;ocupava el que possiblement havien estat les eres de batre, que per la seva ubicació deurien pertànyer al senyor feudal.
Quan hom parla de “nobles” , no ho fa en el sentit ; persona incapaç de sentiments baixos, sinó clarament contraposant-lo a la resta dels seus contemporanis, als qui adjectiva com a “plebeus”. És molt curiós com de la designació entre iguals del període de l’home caçador, passem a considerar-nos, uns millors que els altres, i a imposar a aquests darrers el nostre criteri. Al principi s’accedia a aquesta “categoria” per designació , i la noblesa d’un home acabava quan lliurava l’ànima al seu creador; ben aviat però, és va anar considerant aquest atribut com a propi d’una família, donant lloc a la creació de la noblesa, i dels seus diferents graus, petita noblesa, cavallers, donzells,... fins als qui exercien ja poders sobre un lloc i unes persones, baró, vescomte, comte, marques, duc [ reservat únicament a les persones que tenen relació de família amb els reis ] , prínceps i reis. En pura lògica hauríem de parlar d’innobles per a referir-nos a aquestes persones.
Em cridava – moderadament- l’atenció la porta de ferro que tanca el pati del Castell, en la que clarament s’aprecia en la seva part superior, una meitat a cada costat, la figura d’un rat penat. Segur que hi ha qui pensa en un vampir, però malgrat la seva grandària representa l’animal que corona els escuts del Regne de València, el Regne de Mallorca i la Ciutat de Barcelona [ malgrat que aquesta darrera, en les successives reformes s’ha desfet d’aquest símbol ].
La pregunta és evident, d’on ve i que representa el rat penal ?. Quan el rei Jaume I decideix envair València i prendre-la als sarraïns, s’emporta amb entre d’altres al Baró de Castellvell, Senyor d’Altafulla, que pertany a la molt noble família dels Entenza , i que serà testimoni del paper principal que en la conquesta de València tingué el rat penat. Hi ha fins a quatre versions diferents :
Les tropes catalanes tenen el campament a Ruzafa, i dins la tenda del Rei un rat penat hi dorm. Costa de creure, ja que aquestes bèsties necessiten sobretot foscor i silenci. El rei diu que el deixin estar, i fins que evitin fer més soroll del estrictament necessari. Una nit, el rei es desperta en sentir un cops forts de timbal, i comprova que les tropes sarraïnes estaven apunt d’agafar-los desprevinguts. Desprès de la batalla que els dona la Ciutat i el Regne de València, demana que es localitzi a l’autor dels cops de timbal, per acabar descobrint que ha estat el rat penal, llançant-se contra el timbal fins a despertar-lo. Decideix posar la bèstia dalt de l’escut de la Ciutat.
Hi ha també qui atorga al rat penal, el paper de salvador del rei, interposant-se en el camí d’una fletxa que li anava de dret al cor. L’acte heroic del rat penal rep el seu just premi. Jaume I Decideix posar la bèstia dalt de l’escut de la Ciutat.
S’explica que un rap penat s’aturà justament damunt del casc del rei, i aquest entén el missatge: cal estar vigilant , i ser alhora que ràpid , audaç. La victòria porta a sa reial majestat a decidir que en endavant aquest sigui el símbol del nou regne cristià.
El mercat es feia dalt de la Vila, davant del Castell [ actualment dels Tamarit ] i l’església ;ocupava el que possiblement havien estat les eres de batre, que per la seva ubicació deurien pertànyer al senyor feudal.
Quan hom parla de “nobles” , no ho fa en el sentit ; persona incapaç de sentiments baixos, sinó clarament contraposant-lo a la resta dels seus contemporanis, als qui adjectiva com a “plebeus”. És molt curiós com de la designació entre iguals del període de l’home caçador, passem a considerar-nos, uns millors que els altres, i a imposar a aquests darrers el nostre criteri. Al principi s’accedia a aquesta “categoria” per designació , i la noblesa d’un home acabava quan lliurava l’ànima al seu creador; ben aviat però, és va anar considerant aquest atribut com a propi d’una família, donant lloc a la creació de la noblesa, i dels seus diferents graus, petita noblesa, cavallers, donzells,... fins als qui exercien ja poders sobre un lloc i unes persones, baró, vescomte, comte, marques, duc [ reservat únicament a les persones que tenen relació de família amb els reis ] , prínceps i reis. En pura lògica hauríem de parlar d’innobles per a referir-nos a aquestes persones.
Em cridava – moderadament- l’atenció la porta de ferro que tanca el pati del Castell, en la que clarament s’aprecia en la seva part superior, una meitat a cada costat, la figura d’un rat penat. Segur que hi ha qui pensa en un vampir, però malgrat la seva grandària representa l’animal que corona els escuts del Regne de València, el Regne de Mallorca i la Ciutat de Barcelona [ malgrat que aquesta darrera, en les successives reformes s’ha desfet d’aquest símbol ].
La pregunta és evident, d’on ve i que representa el rat penal ?. Quan el rei Jaume I decideix envair València i prendre-la als sarraïns, s’emporta amb entre d’altres al Baró de Castellvell, Senyor d’Altafulla, que pertany a la molt noble família dels Entenza , i que serà testimoni del paper principal que en la conquesta de València tingué el rat penat. Hi ha fins a quatre versions diferents :
Les tropes catalanes tenen el campament a Ruzafa, i dins la tenda del Rei un rat penat hi dorm. Costa de creure, ja que aquestes bèsties necessiten sobretot foscor i silenci. El rei diu que el deixin estar, i fins que evitin fer més soroll del estrictament necessari. Una nit, el rei es desperta en sentir un cops forts de timbal, i comprova que les tropes sarraïnes estaven apunt d’agafar-los desprevinguts. Desprès de la batalla que els dona la Ciutat i el Regne de València, demana que es localitzi a l’autor dels cops de timbal, per acabar descobrint que ha estat el rat penal, llançant-se contra el timbal fins a despertar-lo. Decideix posar la bèstia dalt de l’escut de la Ciutat.
Hi ha també qui atorga al rat penal, el paper de salvador del rei, interposant-se en el camí d’una fletxa que li anava de dret al cor. L’acte heroic del rat penal rep el seu just premi. Jaume I Decideix posar la bèstia dalt de l’escut de la Ciutat.
S’explica que un rap penat s’aturà justament damunt del casc del rei, i aquest entén el missatge: cal estar vigilant , i ser alhora que ràpid , audaç. La victòria porta a sa reial majestat a decidir que en endavant aquest sigui el símbol del nou regne cristià.
Encara finalment es diu que els àrabs havien aconseguit domesticar els rats penats, que els feien la feina de lliurar-los dels mosquits. Aquesta habilitat de controlar les bèsties, està en totes les històries de dracs i d’altres animals del nostre bestiari festiu. I un dels seus profetes, diu al poble que mentre voli el rat penal del seu rei, València serà àrab. El rat penat s’apropa tant al rei Jaume I per a veure el drac que porta en el seu escut d’armes, que aquest pot agafar-lo i efectivament, València es lliura al rei cristià. Això – ni cal dir-ho, oi ? – porta al rat penat dalt de l’escut .
Podeu triar la que més ho agradi. Només els qui varen estar presents en aquella batalla tenen el dret de col·locar el rat penat, ja sigui en els seus escuts, ja en qualsevol representació dins de les seves propietats.
Els actuals marquesos varen adquirir el títol del rei Carles II, i possiblement desconeixien fins i tot l’origen d’aquesta singular figura, que adorna la porta d’entrada al seu Castell.
Ja teniu un altre lloc per a visitar, oi ?
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada