El qui fou metge de Castellar del Vallès, Pere Vergés, va fer una recerca de l’indret, sembla que fins a darreries del 1.600 o principis de 1.700 l’església era encara dempeus. S’esmenta per primera vegada l’any 829, 1035 , 1037, quan s’explicita la seva precisa localització : infra termini vel Castellar, iuxta Sancti Martini. Gràcies al testament atorgat per Ramon Amat, coneixem que a l’any 1152 a Sant Martí hi havia més d’un absis i més d’un altar – ja que l’esmenta’t testament fou jurat a l’altar de Sant Joan.
Demanava – i ara cal agrair - l’ajuda de l’Arxiu d’Història de Castellar del Vallès, i particularment del Manuel Navas Ortiz.
Pel que fa a les imatges – datades el 8-VI-1975 - que il•lustren el relat pertanyen a l’arxiu Gavin; des d’ara amics lectors, si com nosaltres en necessiteu alguna de les moltes esglésies de Catalunya, teniu la possibilitat de demanar-les des d’aquest enllaç :
http://arxiugavin.wordpress.com/consultes-i-donacions/
Aprofito – una vegada més – l’avinentesa per agrair particularment la tasca del Josep Sansalvador.
Gràcies també a l’actual propietària de Can Messeguer.
Algunes dades bàsiques del nostre Sant :
Abans que sant Jordi i sant Jaume, Sant Martí ha estat considerat el patró de l’orde de cavalleria, i l’han venerat com el seu protector els que tractaven amb cavalls, mules i altre bestiar de ferradura i de peu rodó, així com els forjadors i manyans.
La tradició explica que la meitat de la capa del soldat Martí – que serà Bisbe, abans que Sant - va ser conservada dins d’una urna, i es va construir un petit santuari per a guardar-hi aquesta relíquia, i com en la llengua d’aleshores – el llatí vulgar – la meitat d’una capa, era una capilla o capella, la gent deia, “anem a pregar on esta la capella “, i d’aquí ve el nom que avui encara es dona, als petits llocs que es construeixin per poder pregar.
De l’edifici romànic ens resta només el record; curiosament però, Sant Martí avui es trobaria a Can Messeguer, ‘ com a casa ‘.
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada