dissabte, 17 de desembre de 2011

EL PONT DE LA GINEBROSA. LLADURS. EL SOLSONÈS

Anàvem la Rosa Planell Grau , el Miquel Pujol Mur, i l’Antonio Mora Vergés, pel terme de Lladurs al Solsonès; l’extensió d’aquest terme 128 quilometres quadrats, supera de molt la de l’illa de Formentera, 83,24 quilometres quadrats ; dissortadament la densitat de població en un i altre lloc, ens dona una diferència abismal : 1,95 habitants per quilòmetre a Lladurs, per 109,89 a la petita illa de les Pitiüses .

La nostra primera destinació era l’anomena’t pont de la Ginebrosa, que permet superar el cabal de la Ribera Salada.



Fa quaranta-cinc metres de llargada, amb una alçada sobre el corrent de l’aigua de 4,30 metres, i una amplada de 2,34 metres; té tres arcs de mig punt rebaixats, una amplada de pilars considerable – plovia, i tant l’estat del terreny com l’ímpetu de l’aigua que baixava pel llit del riu, aconsellaven no arriscar-se a mesurar-ho de forma exacta, si teniu ocasió de fer-ho, ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com - i un tallamar al pilar central. Li manquen les baranes que les riuades s’han anat enduen al llarg dels més de dos segles d’existència d’aquesta infraestructura.



L’indret estava sota el domini feudal del Castell de Terrassola , i està document que l’any 1775 el senyor de Terrassola, Domingo Ignacio de Miquel i de Rovira, va donar llicència a Josep Jou Tort, amo de la Ginebrosa, per construir aquest pont , damunt del llit de la Ribera Salada, que permet l’accés al molí , dit també de la Ginebrosa.

El pont de pedra malgrat estat fet a l’anomenada ‘Edat Moderna’, té uns trets clarament medievals; permet únicament el pas de vianants , i/o animals de carrega; fa la clàssica ‘esquena d’ase’ , i més enllà de permetre creuar la Ribera Salada als que necessitaven els serveis del molí, va permetre estalviar temps, i augmentar la seguretat als qui seguint els antics camins rals que passaven per aquesta zona.

Agraïm l’atenció rebuda quan demanaven informació a l’antic molí que exerceix avui únicament com a residencia familiar.



Quan al topònim és clarament descriptiu, i fa referència a l’abundància d’arbres i/o arbustos de Ginebre comú, que devien existir en aquest indret