diumenge, 11 de desembre de 2011

SANT ESTEVE DE SISQUER. GUIXERS. EL SOLSONÈS SOBIRÀ

la Rosa Planell Grau , el Miquel Pujol Mur i l’Antonio Mora Vergés, anàvem – amb els cinc sentits posats – per la pista asfaltada que des de la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys mena fins l’antiga parròquia de Sant Esteve de Sisquer, l’edifici situat dalt d’un turó, a l’ interfluvi de l'aigua de Valls i la de Llinars, se’ns fa visible just en el moment en que entrem en una zona obaga, on la gebrada – potser des de fa dies – ha deixat damunt la pista un mantell blanc.



Mentre fem via amb la màxima precaució, se’m fa evident l’origen del topònim Sisquer, ‘ lloc amb abunddància de sisca’ : planta gramínia de l'espècie Phragmites communis, que creix a llocs aigualosos i és a manera de canyes primes i flonges, de les quals es fan seients de cadira, bucs d'abelles, arguenells i altres arreus per les besties i/o les feines del camp.. La fotografia del Josep Salvany feta l’any 1.919, si cal, ens hi fa més evident.



L’edifici religiós (14 x 28 metres.), potser conserva algun tros de paret de l’època romànica, el creixement demogràfic però, entre els segles XVII i XVIII obligà a la seva quasi absoluta reconstrucció en estil barroc rural. El teulat és de doble vessant.



El campanar és quadrat amb quatre obertures de mig punt adovellades i coberta a quatre vessants. Hi ha una llinda amb data de 1797. Adossada hi ha la rectoria amb una data de 1716, i al costat est, el cementiri que - exercint encara la seva funció . presenta un bon estat.



A l’interior que veiem gràcies a una imatge cedida, s’hi conservava un retaule, que fou robat, i del que únicament s’han recuperat algunes peces que s’exposen al Museu de Sant Llorenç de Morunys.



Sant Esteve de Sisquers, fou una de les antigues parròquies de la vall de Lord, depengué del monestir de Sant Llorenç de Morunys; i mantenia aquesta ‘categoria’ fins que no fa gaire perdé la titularitat a causa del despoblament, en benefici de l’església de Santa Maria de Valls.

La gravíssima mancança de sacerdots, que adquireix connotacions tràgiques en aquestes terres interiors, fa que aquestes consideracions ‘eclesials’, parroquial, sufragània,... no tinguin avui gaire sentit.

Ens dol aquesta ‘relaxació ètica’, que permet i àdhuc estimula a fer tota mena de comentaris escabrosos, o senzillament inadequats de la religió catòlica, que per dir-ho de forma entenedora ‘surten de franc’, mentre les altres religions de ‘ llibre’, musulmans i jueus, son tractades – en general – de forma correcta.