dimecres, 21 de desembre de 2011

LA MONEDA IBÈRICA DE PLANOLES. EL RIPOLLÈS

Anàvem la Maria Jesús Lorente Ruiz, i l’Antonio Mora Vergés, fins a Planoles a la comarca del Ripollès, el topònim és clarament descriptiu, Planoles , diminutiu plural de plana , que s’ha de traduir com ‘ planes petites’. Això justament és el que veiem.

Els vessants nord i sud són coberts de boscs de roures i pins a la solana i avets a l'obaga, fins a prop dels 1 800 metres d'altitud, i de pasturatges i ermots d'aquesta alçària en amunt; els conreus pràcticament han desaparegut en els darrers anys del segle XX , i els pocs que queden, farratge bàsicament, es troben prop de la població.

La vida a Planoles es desenvolupa al centre de la seva vall, entre la carretera N-152, i el riu Rigard prop del qual discorre la via del ferrocarril; ambdós infraestructures comuniquen Barcelona amb Puigcerdà.

Ens aturàvem davant de l’església de Sant Vicenç màrtir, excels patró del poble, per retratar el monument a la moneda ibèrica.



La moneda original de bronze [ no s’esmenta l’escala a que es va fer la reproducció ] va ser trobada el 1992 pels senyors Joan Espinet i Eudald Carbonell al prat de la Colomina.

La moneda va ser encunyada aproximadament a la segona meitat del segle II a.C. pertany als ausetans, tribus iberes que poblaven l'actual Osona.



A l'anvers hi ha un cap viril mirant cap a la dreta, el revers un genet sostenint una palma amb la mà dreta i a sota la inscripció ibera EUSTI (nom d'una ciutat dels ausetans)



Una imatge semblant es pot veure a l’actual escut d’aquesta comarca de la Catalunya Central.

Prop del lloc on es va trobar la moneda es van identificar restes de carbons vegetals, ceràmica i escòria de ferro, això permet sostenir la hipòtesis que en aquell indret hi havia una foneria. En els segle XVII i XVIII, l’explotació de les mines en tots els pobles de la Vall, va fer créixer nombroses fargues a les ribes del Freser i del Ter , que van resistir fins que l’extracció del mineral va deixar de ser rendible.

De la importància que va tenir aquesta activitat ha nascut la ruta de les mines de la Valls de Ribes.
http://www.vallderibes.cat/index.php/lang-ca/senderisme/252-ruta-de-les-mines.htm

Ah!, no hi ha cap explicació – raonable i/o científica - que expliqui aquesta troballa aïllada.