dimarts, 13 de desembre de 2011

SANT SALVADOR DE LA VEDELLA. EL BERGUEDÀ INUNDAT

Dir que qualsevol excés està permès – fins quasi és d’obligada pràctica en el terres del Berguedà - , és un lloc comú; el Tomàs Irigaray Lopez i la Carmen Toledo Cañadas , em feien arribar unes imatges – magnifiques com sempre - del monestir de Sant Salvador de la Vedella, i dels seus entorns; l’antic cenobi s’aixeca tossudament sota la central tèrmica de Cercs, damunt d’un penyal que sobresurt de les aigües del pantà de la Baells i que forma una illa.



Quan baixa el nivell de l’aigua és possible accedir-hi; des de la carretera de Berga a Puigcerdà, poc després de Cercs, cal prendre el trencall a la dreta que porta a la Nou. El monestir és proper a aquesta carretera i s'hi pot arribar per un camí gens fàcil, que us deixarà al llit fangós del pantà; els havien explicat que just a la cruïlla de Fígols surt una pista que baixa fins el riu i porta al davant del monestir, no tenim la certesa d’estar descrivint el mateix vial.

En tot cas, com veureu en les imatges, l’esforç s’ho val, i molt.





Alguna dada de la història d’aquest edifici, que des de dalt d’un petit turó, s’entesta en fer-nos evident que hi ha havia - hi ha encara – alguna opció millor que convertir el Berguedà en un dipòsit d’aigua potable.

Sant Salvador de la Vedella fou seu d'una petita comunitat monacal depenent de Sant Sadurní de Tavèrnoles. Els seus orígens cal emmarcar-los en la repoblació de la comarca del Berguedà.

Els monjos de Tavèrnoles funden (830) la casa monacal de Sant Salvador, sota la regla de sant Benet. El nom de Vedella procedeix d'albadella (petita abadia). Els seus orígens devien ser eremítics, sota el roc on posteriorment es bastiria l'església romànica s'hi veuen unes coves que devien ser els primers refugis de la comunitat d'Avadella.

Tot i que el monestir s'erigí com una abadia, aviat es convertí en un simple priorat. El 1040 consta la seva dependència de Sant Sadurní. A partir del segle XII la importància del monestir devia minvar considerablement.

En la visita del deganat de Berga (1312, l'església apareix documentada com a parròquia i mantenia el seu caràcter de priorat lligat a la congregació benedictina de Tarragona.

Al segle XV patí una forta davallada i cap el 1580, en extingir-se el monestir de Sant Serni, el lloc passa a ser administrat pel monestir de Sant Pere de la Portella.

Fins al començament del segle XX era una parròquia rural de cases escampades, centrada en l'església parroquial (Sant Salvador), antic monestir de Sant Salvador de la Vedella, de la qual depenien els santuaris de Sant Corneli i de la Consolació. L’Antoni Gallardo i Garriga, ho retratava l’any 1.930. La imatge pertany ara a l’Arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya.



Cliqueu damunt d’aquest enllaç, en el que hi ha unes imatges del tot excepcionals . http://www.monestirs.cat/monst/bergue/bg10vede.htm

Sant Corneli, la Consolació,i Sant Salvador, donaren nom, al llarg del segle XX, als barris o colònies de les veïnes mines de Fígols (Fígols de les Mines).

La colònia de Sant Salvador de la Vedella, no s'establí però , prop de l'església, com les altres, sinó 1 quilometres aigües avall. El 1970 el poble tenia encara 1.865 habitants.

L’any 1.976, com a conseqüència de l’entrada en funcionament del pantà, els habitants es traslladaren al nou poble de Sant Jordi de Cercs.

Sant Salvador ens recorda tothora, que malgrat no ens volen contestar, sortosament no hi ha manera de ‘matar’ les preguntes.