dissabte, 10 de desembre de 2011

SANT PERE DE MONTCALB. GUIXERS. EL SOLSONÈS SOBIRÀ

la Rosa Planell Grau , el Miquel Pujol Mur i l’Antonio Mora Vergés ens aturàvem al costat d’un rètol on deia : Sant Pere e Montcalb, el topònim clarament descriptiu, fa referència a l’absència de vegetació.

Sembla que fou aixecada entre els segles X-XI, moment en que exercí funcions parroquials; apareix esmentada, Montcalb, en el l1istat de parròquies del bisbat d'Urgell contingudes en L’acta de consagració de D’església de Santa Maria d’Urgell.

Des de el 1040 es constata la dependència del Monestir de Sant Llorenç de Morunys.

No apareix esmentada ja en la Relació de parròquies visitades pel vicari arquepiscopal de Tarragona a la diòcesi d’Urgell els anys 1312-1313; s’esmenta però Sant Esteve de Sisquer. Això fa pensar que en aquella data Sant Pere de Montcalb, era ja una sufragània, mantenint però funcions quasi parroquials, car mantenia el fossar.



Devia ser esfereïdor l’espectacle dels trasllats dels cadàvers, tant d’aquest fossar avui ple d’herbes, com del de Sant Climent de Castellfort.

Actualment Sant Pere de Montcalb depèn de la parròquia de Sisquer, municipi del qual formava part al segle XIX. La gravíssima mancança de sacerdots, que adquireix connotacions tràgiques en aquestes terres interiors, fa que aquestes consideracions ‘eclesials’, parroquial, sufragània,... no tinguin avui gaire sentit.

La informació continguda en el POUM de l’Ajuntament de Guixers, entenem que és errònia – la fotografia correspon a Sant Pere del Vancell - , i lluny del que s’afirma l’edifici llueix esplèndid, tant exterior com interiorment.





No dubtem del seu origen romànic, però l’actual església, com la propera de Sant Esteve de Sisquer, foren arranjades, i/o refetes a cavall dels segles XVIII i XIX. El creixement demogràfic en aquell període ens ho confirma :

1.717 280 habitants
1.787 425 “
1.857 905 “
1.877 827 “
1.887 568 “

No ens cansarem de dir que un dels efectes – desitjats evidentment des del govern del Regne d’Espanya que els va propiciar – de la concentració de parròquies i/o de municipis , és la pèrdua de la seva memòria històrica. I ja sabem allò de; qui perd la història, per la identitat, oi ?.

Tampoc de reiterar davant l’evidència dels números; el terme de Guixers té 66 quilometres quadrats, i únicament hi viuen ‘administrativament’ 148 persones; als ‘Cavallers de la Taula Rodona del Rei Artur’, que incidir més en el despoblament salvatge de la Catalunya interior, lluny de solucionar els problemes econòmics d’aquest país – derivats bàsicament de la corrupció i de l’estultícia - farà, a curt termini que s’agreugin de forma exponencial.

Queda dit.