dijous, 22 de desembre de 2011

SANT QUINTI DE TARAVIL, CAPOLAT. EL BERGUEDÀ SOBIRÀ

La Rosa Planell Grau , el Miquel Pujol Mur i l’Antonio Mora Vergés, ens aturàvem abans d’arribar a la masia Casòliba; literalment al seu damunt s’aixeca el petit fossar que envolta l’església de Sant Quinti de Taravil.



El topònim Taravil, dit també Travil, és objecte de tota mena d’especulacions pel que fa al seu origen; des d’un origen àrab tal al-abirael turó de la riba’ , significat que l’assimila al Talavera que trobàvem a la Segarra, fins a fer-lo derivar de l’iber Iturri que significa ´¨font" ; aquí con en altres llocs : Torà, Tura... desapareix la "i" inicial, com també en el cas de Iturissa (antiga Tossa). El topònim en alguns indrets possiblement es va assimilar a "Torre", com en el cas de "La Torre de Fontaubella", o "la Torre de l'espanyol", pobles en els que no hi ha recollida l'existència de cap torre, però sí de fonts importants.

Històricament l’indret fou la base per la reconquesta i repoblació de la Vall de Lord, duta terme pel comte Guifré el Pelòs entre els anys 872 i 878. En aquell període el Bisbe d’Urgell Galderic, atorgarà la condició de parròquia a Sant Quinti, així com a les esglésies de Sisquer, Montcalb, Castelltort, la Selva, Tentellatge, el Cint, la Mora, Valldora, la Pedra, Terrers, ...

No s’esmenta com a parròquia en la visita al deganat de la Vall de Lord l’any 1312; hom pensa que aleshores tenia ja la condició de sufragània de Sant Martí de Capolat, mantenit però alguna funció quasi parroquial com el fossar, que conserva avui encara, malgrat no dur-s’hi a terme el culte religiós de forma regular.




Res en aquest petit edifici rectangular ens evoca el seu origen romànic; sembla que fou refeta per atendre adequadament les necessitats del culte; l’any 1.857 el cens de Capolat era de 525 persones, actualment segons la pàgina web de l’ajuntament de Capolat és de 79 persones.

No podíem accedir a l’interior , on ens expliquen que es conserva un altar barroc, obra de Josep Pujol i Juhí del segle XVIII.

Entenem l’adopció de mesures contra Catalunya - des de l’espanyolisme radical d’ençà de 1.714 - com la retenció indeguda dels diners de la Generalitat, practicada pel President Jose Luis Rodríguez Zapatero – que pensem cal denunciar davant del Tribunal penal Internacional - ; se’ns fa difícil d’empassar però, la ‘col•laboració lleial’ que ha portat com a conseqüència la despoblació i la misèria al nostre país.