dimecres, 18 de gener de 2012

MONESTIR DE SANT SEBASTIÀ DE SULL . SALDES. EL BERGUEDÀ SOBIRÀ

Aquesta vegada la Rosa Planell Grau i el Miquel Pujol Mur hem sortit a fer una volta , decidits a trobar les seves restes del Monestir de Sant Sebastià de Sull; només teníem aquesta informació :

SANT SEBASTIÀ DE SULL
IPA núm. 3589. CCAA 5863.
Medieval, Romànic IX Saldes
Saldes. Vall del riu Saldes. Sant Sebastià de Sull.

Agafàvem el trencall de la carretera de Saldes i abans d’arribar a aquesta població hem pres la cruïlla que porta per una pista de terra fins a Gresolet.

A les vistes del riu, on baixa la cristallina aigua entremig del gel enganxat a les pedres de la llera del riu, hi ha el pont que porta a Cal Ferrer i a Gresolet i uns metres abans s’inicia una altra pista que seguint el marge dret del riu de Saldes ens porta a veure primer les restes del Molí de Baix, Una construcció gran de pedra que havia de ser el molí al costat mateix del riu i unes construccions que ens fa pensar en un gran mas.


Tot els voltants la terra és gebrada, som a l’obaga del riu i el fang és també dur com si fos de pedra. Aproximadament a 2/4 de dotze , el calor i la claror, comencen a imposar-se.

Continuem per la pista i potser un quilòmetre després trobem les restes de l’església i monestir de Sant Sebastià de Sull. En algun lloc el trobem com ‘del Sull’, el topònim faria referència al caràcter feréstec, allunyat de la gent, del indret


Trobem del lloc : església de Sant Sebastià de Sull, a l'esquerra del riu de Saldes, entre el torrent de Lluria i la vall Pregona, antic monestir ja esmentat l'any 939 i cedit el 983 al monestir de Sant Llorenç prop Bagà pel comte de Cerdanya Oliba Cabreta..

Segons les cròniques antigues un prevere, dit Daniel, que havia estat rector de la parròquia de Saldes i havia patrocinat i construït la seva església, consagrada pel bisbe d’Urgell Guisad I l’any 857, es retirà potser sentint-se vell, i/o per “revelació divina” segons ens diu un document, a l’aiguabarreig dels rius Saldes i Gresolet establint-se amb una dona anomenada Honesta i altres servents.

En aquest lloc posaren en cultiu un ampli espai de vint jornals de terra i hi bastiren una església rodona dedicada a sant Sebastià i santa Maria. Possiblement fundessin un monestir amb comunitat de ambdós sexes.

Cap al segle XV s'esfondrà i fou reconstruït, cosa que en modificà l'esquema primitiu, que era de planta circular. Al principi del segle XVII consta que ja no s'hi celebrava culte. Al segle XIX hi fou construïda una casa, enmig de les ruïnes, però fou abandonada al començament del segle XX.

L'església fou objecte, durant la dècada dels setanta, de recerques i excavacions que han confirmat el caràcter preromànic d'aquest temple, del qual es veuen ara nombroses restes.

S’han excavat un total aprox. de 115 sepultures de diferents formats fossa simple, fossa doble amb cobertes de grans lloses. Altres són caixes o cistes amb parets de pedra de riera, sobreposades.

L’ hivern no és el temps més propici per voltar per les restes de l’antic monestir que ha sofert tot tipus de vandalisme, i l’abandó sistemàtic durant anys; marxem però, amb el desig de tornar-hi, per passejar per les restes de les pedres esfondrades que formaven les altives parets .

Fotografia. Rosa Planell Grau
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur