Posteriorment a la seva construcció, que situem al segle XV, el santuari del que - ultra el fet ‘ dissortadament normal’ de trobar-se tancat, i ens comenten que de fa anys - , ha sofert notables modificacions. No podem estar-nos de posar blanc sobre negre, que malgrat la nostra llarguíssima experiència, ens meravella la quasi absoluta absència de dades pel que fa als segles XVI A XIX.
En la primera informació que trobàvem, s’esmenta que a mitjans segle XIX, el porxo fou tapiat i, així, el seu espai afegit, com un tram més, als peus de la nau.
Als quatre ambients de l'interior hi ha voltes de creueria, amb senzilles claus de volta, algunes de les quals són refetes. Llevat dels nervis de pedra, tot el parament és enguixat. La il•luminació de l'espai sencer procedeix d'un ull de bou del mur que avui tanca l'antic porxo i d'una petita finestra de la capella lateral. La façana, i amb ella el campanar de cadireta, correspon a una restauració del 1909.
En que més en dol però, és no poder veure el retaule gòtic de la Pietat, obra de l’any 1480. Es tracta d'un conjunt amb tres carrers, el central més ample, i una predel•la•la de cinc compartiments. La taula central inclou la Pietat, amb les imatges dels donants, i al damunt, on és habitual, el Calvari. Francesc Solius (pintor de Banyoles) utilitzà en aquesta ocasió models característics del gòtic flamenc propers a l'art d'Huguet i de Pedro García de Benavarre.
Ens agradaria completar aquesta petita nota amb una imatge actual d’aquest retaule, que pensem retratava el Josep Salvany Blanch, l'any 1.923; també aclarir a qui pertanyen les armes que adornen la porta, i per descomptat si els tingué en algun moment de la seva història, incorporar el goigs d’aquest Santuari.
Agraïm infinitament a la Nora Vela la seva rapida i eficaç contribució.
Aprofitava la fredorada d’aquesta primera quinzena de desembre per fer ‘ feina de despatx’, i el dia de Santa Llúcia 13.12.2017, trobava que el Josep Salvany Blanch (Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 - Barcelona, 28 de gener del 1929), ho retratava l’any 1919. El Fons Salvany de la Biblioteca de Catalunya no identifica que l’actual capella – aleshores ermita – de la Pietat de Sant Llorenç de Morunys, sou pregats de fer-los-ho saber.
També ho feia entre 1920 i 1940 , Francesc Blasi i Vallespinosa, ( Valls, el camp sobirà de Tarragona, 1872-Barcelona, 1951).
Dissortadament, en matèria de llibertats, no hi ha constància de millores.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada