dimecres, 11 de gener de 2012

SANTA MARGARIDA DE NAVÈS. EL SOLSONÈS OBLIDAT

Trobava a l’enciclopèdica de ‘ Barcelona’ en relació a l'església parroquial de Santa Margarida de Navès, una més que minsa informació : edificada amb la rectoria damunt un cementiri cristià preromànic i sobre unes sitges que hom ha suposat ibèriques. El ‘mastodòntic’ edifici, germà de Sant Martí de Tentellatge, de Sant Serni de Besora, i entre molts altres de Sant Miquel de Castelladrall, és fill de ‘ la follia americana’; l’allau de diners de l’espoli de ‘ les colònies’, tindrà efectes perversos a curt i llarg termini, de lo primer en son exemple aquests temples, i una munió d’edificis privats i ’civils’ afectats del mateix mal, del segon – entre altres - la crisi de valors que ens ha portat fins l’actual estat de misèria.


Treia més dades de l’escut que llueix corona de poble, sota la que es troba un drac que te relació clarament amb la santa titular. http://ca.wikipedia.org/wiki/Escut_de_Nav%C3%A8s

La llegenda de santa Margarida es basa en una narració d’origen grec, escrita per Teòtimus i difosa per Jaume de Voràgine a la seva obra Llegenda Àuria.

Ens explica que un dia, a l’edat de 15 anys, pasturant les seves ovelles, el governador de la zona la va veure, i en trobar-la tant guapa, se’n va enamorar i va procurar tenir-la com a esposa. El governador féu que li portessin la jove davant seu però ella va declarar-se cristiana i es va negar a acceptar les seves proposicions de casar-se amb ell, perquè entre altres coses, això implicaria renunciar a les seves creences.

Davant la negativa de Margarida d’accedir a les seves pretensions, el pretor començà a infligir-li tot tipus de càstigs. El primer fou tancar-la dins d’una cel•la. Allà dins es situa un dels moments de la vida de la santa que més es recordarien després: dins la presó fou assaltada pel Diable sota la forma d’una terrible bèstia ferotge, un drac o cuca-fera de diversos caps.

La bèstia no només amenaça Margarida, si no que aconsegueix devorar a la santa, que un cop dins la panxa del drac, aconsegueix donar mort a la bèstia perforant-li el ventre de dalt a baix amb l’ajuda d’una creu. D’aquesta manera pogué la santa vèncer el drac i sortir de la comesa sense haver patit cap dolor.
http://www.jdiezarnal.com/artepinturasantamargarita.html

Després de passar el tràngol de la presó, Margarida és torturada i sofreix diversos suplicis: és despullada i col•locada sobre un foc de teies enceses i després és llançada dins una tina d’aigua congelada perquè li augmenti el dolor. Margarita aconsegueix sortir viva de totes aquestes proves i això fa que es converteixin al cristianisme cinc- mil persones. Finalment, davant el temor que els miracles de la santa no converteixin més gent, la santa és conduïda fora de la ciutat on és decapitada, el 20 de juliol, dia en què es converteix en màrtir cristiana.

La llegenda explica també que just abans de morir, Margarida digué que, quan una dona l’invoqués en son part, intervindria perquè tingués l’infant sense mal. Això, juntament amb l’episodi en què Margarida surt victoriosa de la panxa del drac, ha fet que la santa hagi estat tradicionalment invocada per les dones embarassades que li demanen un part fàcil i sense problemes, i per les dones que fa poc que han parit per tal que les ajudi en els primers mesos de la nova vida que inicien.

Segons en Joan Amades, la santa ha estat tradicionalment considerada per les àvies com la patrona de les dones, les guardadores de mainada, les “cangurs”, i mestresses d’escoles de pàrvuls o de basseta.

Veniu al Solsonès.