diumenge, 15 de gener de 2012

SANT SADURNI DEL GRAU. GUIXERS. EL SOLSONÈS SOBIRÀ

La Rosa Planell Grau , el Miquel Pujol Mur i l’Antonio Mora Vergés, ens aturàvem a l’ampli descampat que sobre davant la que fou parroquia de Vilamantells; l’església romànica de Sant Serni, anomenada també de Santa Maria del Grau. El topònim Grau és molt comú, té un sentit d’esglaó.




És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó, reforçada per arcs torals i faixons. Té al costat de l’epístola una porta romànica, aparedada, de doble dovellat, visible a l’exterior. L’espadanya resta situada a la paret contraria a l’absis, façana oest, en la qual s’obre la porta actual. A la paret sud és visible encara l’obertura que hom suposa de la porta original. L’absis no té cap ornament, és semicilíndric, però no posseeix arcuacions ni reforços.



Hi ha indicis que fan pensar que el cos primitiu, de planta rectangular, i l’absis poden ésser del segle XI; al segle XII, tindria lloc la primera ‘modificació’ que va consistir en elevar un metre les parets i obrar la volta de canó.



Enfront de la porta actual s’estén el petit fossar, antigament rodejava l’església, a judicar pels enterraments que trobàrem al peu de l’absis en una prospecció realitzada el 1947, avui però, la paret que clou el cementiri es limita al sector oest , i al de migjorn prop de la porta original.



La primera notícia documentada és del 13 d’octubre de 1064, quan Armegol III comte d’Urgell i la seva muller Adalerta, la van cedir al cenobi de Sant Llorenç.
Sant Serni del Grau, esdevindrà temple parroquial en el període entre 1297 i 1593, quan com a conseqüència de la supressió del monestir de Sant Llorenç, va passar a formar part juntament amb la de Santa Creu d'Ollers, de la parròquia de Guixers.



Té un accés senzill, a uns dos quilòmetres de la vila de Sant Llorenç de Morunys, en el camí asfaltat que mena fins a l’escales del santuari de Nostra Senyora de Lord.