dilluns, 16 de gener de 2012

EL POU DE GEL DE GUIMERÀ. L’ URGELL. LLEIDA

La Vall del Corb treballa per ‘mantenir el seu espai ‘, per continuar existint com un indret curull d’història, reivindicant alhora el seu caràcter agrícola i l’altíssima qualitat dels seus productes.

En la línia de reafirmar-se com destinació turística d’interès cultural, s’està duent a terme un estudi per fer ‘ visible’ el pou de gel de Guimerà, situat al subsòl de la plaça Major, on es dibuixa en el seu empedrat actual, la boca rodona de tancament.

Les terres altes properes a la conurbació barcelonina , tenien en la producció de gel, una activitat econòmica complementaria a l’agricultura i la ramaderia que perdurava encara en les primeres dècades dels segle XX :

http://www.castelltersol.cat/fitxer/292/historia%20poues.pdf

http://www.perebascones.com/pousdeglac/inventari.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/05/els-pous-de-glac-testimonis-dun-temps.html

Per aquells que descobriu avui aquesta ‘ industria’ , us deixo un enllaç on podreu veure un esquema senzill i entenedor de com funcionava aquesta activitat econòmica.
http://www.xtec.es/~jgirabal/materialsgeolo/pousgel.pdf

Raons demogràfiques expliquen i justifiquen aquesta importància, que en una mesura molt menor , va fer-se present a les terres de ponent :

Així, a Guissona en tenien un a les afores; a Bellpuig estava enfront de la gran escalinata de l’església, junt a l’Ajuntament; el de Tàrrega al carrer del Pou del Gel, prop del castell; els dos de Lleida estaven localitzats a la falda superior de la Seu Vella ; sota la plaça Major, entre els aquells que estaven dins de població tenim : el de Verdú, el de Guimerà, i el de Cervera ; a Vallbona de les Monges hi ha restes de la volta a la plaça del monestir.
Al poble del Vilosell està soterrat prop de la muralla.

El d’Oliana està situat vora el riu de la Flor , als afores de la vila.

A Forés hi ha una partida que s’anomena “lo pou de la neu”, fora del poble.

El pou de Juneda, recuperat i restaurat, te 8 metres de diàmetre a la base i està situat al sud, prop del poble.

El pou d’Agramunt, era de propietat municipal i es troba “al tossal del convent”.

A Santa Coloma de Queralt hi ha un pou a les afores i dos més al santuari de Bell-Lloc.

Al Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes està situat a l’altre costat de la carretera en direcció a Àger.

Els pous de la neu o del gel de les terres de Lleida són documentats majoritàriament entre els segles XVI al XVIII.


Retratàvem l’accés original al pou de Guimerà, i recuperàvem de l’arxiu fotogràfic, la Font del Pou, avui desapareguda.


Seguirem amb interès aquest tema, i us en donarem raó.