En la línia de reafirmar-se com destinació turística d’interès cultural, s’està duent a terme un estudi per fer ‘ visible’ el pou de gel de Guimerà, situat al subsòl de la plaça Major, on es dibuixa en el seu empedrat actual, la boca rodona de tancament.
Les terres altes properes a la conurbació barcelonina , tenien en la producció de gel, una activitat econòmica complementaria a l’agricultura i la ramaderia que perdurava encara en les primeres dècades dels segle XX :
http://www.castelltersol.cat/fitxer/292/historia%20poues.pdf
http://www.perebascones.com/pousdeglac/inventari.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/05/els-pous-de-glac-testimonis-dun-temps.html
Per aquells que descobriu avui aquesta ‘ industria’ , us deixo un enllaç on podreu veure un esquema senzill i entenedor de com funcionava aquesta activitat econòmica.
http://www.xtec.es/~jgirabal/materialsgeolo/pousgel.pdf
Raons demogràfiques expliquen i justifiquen aquesta importància, que en una mesura molt menor , va fer-se present a les terres de ponent :
Així, a Guissona en tenien un a les afores; a Bellpuig estava enfront de la gran escalinata de l’església, junt a l’Ajuntament; el de Tàrrega al carrer del Pou del Gel, prop del castell; els dos de Lleida estaven localitzats a la falda superior de la Seu Vella ; sota la plaça Major, entre els aquells que estaven dins de població tenim : el de Verdú, el de Guimerà, i el de Cervera ; a Vallbona de les Monges hi ha restes de la volta a la plaça del monestir.
Al poble del Vilosell està soterrat prop de la muralla.
El d’Oliana està situat vora el riu de la Flor , als afores de la vila.
A Forés hi ha una partida que s’anomena “lo pou de la neu”, fora del poble.
El pou de Juneda, recuperat i restaurat, te 8 metres de diàmetre a la base i està situat al sud, prop del poble.
El pou d’Agramunt, era de propietat municipal i es troba “al tossal del convent”.
A Santa Coloma de Queralt hi ha un pou a les afores i dos més al santuari de Bell-Lloc.
Al Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes està situat a l’altre costat de la carretera en direcció a Àger.
Els pous de la neu o del gel de les terres de Lleida són documentats majoritàriament entre els segles XVI al XVIII.
Retratàvem l’accés original al pou de Guimerà, i recuperàvem de l’arxiu fotogràfic, la Font del Pou, avui desapareguda.
Seguirem amb interès aquest tema, i us en donarem raó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada