En alguna ocasió se’ns ha interpel·lat als de coneixercatalunya per raons diverses, i àdhuc contradictòries , que van des del motiu que ens mou a fer el que fem, fins a la retribució que ens comporta. Començaré contestat a la segona ; la nostra moneda s’anomena ‘ gràcies catalanes’, i el seu canvi amb l’€ és : 1‘gràcies catalanes’ = 0€, clar i ras,no ho fem per diners.
El motiu primer és encara més simple, recentment un molt bon amic un e.mail em deia :
PS.- Jo, ara, ja estic convençut del tot que el català desapareixerà, com el gaèlic a Escòcia, Gal·les o Irlanda, i que a nosaltres ens toca practicar el numantinisme, perquè no ens podem comparar als jueus, ni existeix un sionisme català a la diàspora farcit de duros.
En això estem en ‘practicar el numantinisme’ :
..
Col·laborem també a la premsa ‘ tradicional’ aquella que s’escriu en paper :
La Forja de Castellar del Vallès.
La Nova Tarrega, de Tàrrega.
El Balcó de Montserrat de Vacarisses.
La Tosca de Moià.
Tenim publicades més de 100 contraportades al ‘Diari de Sabadell’, fins a l’any 2.011.
....
Hem superat amb escreix el primer milió de lectures, això - ser milionari - amb aquesta moneda que tenim únicament està a l’abast d’un petit nombre de persones, i en la seva major part com a resultat d’actes de dubtosa legalitat.
Si feu una operació matemàtica ; 1.000.000 de gràcies catalanes, al canvi que esmentàvem suara, us donarà un resultat econòmic decebedor, 0 €.
Seguirem amb allò del ‘numantinisme’ fins el darrer alè.
Als lectors de tots els mitjans – em fem o no esment - , gràcies des del fons del cor.
2 comentaris:
Gràcies a vosaltres per fer el que feu!
I felicitats per aquest milió!!
Amb la vostra tasca feu més Catalunya que la majoria dels polítics que tenen un sou "de polític". Os admiro i és de bon imitar...
Suggereixo, que es tindria que tenir i portar penjat, una contrasenya per distingir aquests col.laboradors, tant els que aporten notícies com els demés lectors de CONÈIXER CATALUNYA.
D'aquesta forma s'identificarien davant d'altres companys, de les autoritats civils i eclesiàstiques, més o menys propietàries dels inrets que es visitin. Seria un sistema de connexió i d'intercanvi in situ...
És només una syggerència de bona voluntat. Enric Sànchez-Cid
Publica un comentari a l'entrada