dissabte, 5 de maig de 2012

CASTELL DE L’OLUJA JUSSANA. LES OLUGES. LA SEGARRRA. LLEIDA

Ens aturàvem el Tomàs Irigaray Lopez, i l’Antonio Mora Vergés, per admirar i retratar l’anomena’t castell de L'Oluja baixa, situat a la plaça Major - - fins al 1714, en que es prohibeix coactivament l’ús de la llengua catalana per part dels conqueridors espanyols, s’anomenava Oluja jussana, terme més precís, i propi de la llengua catalana , la pervivència de Baix/Baixa, Alt/Alta en la toponímia actual s’explica únicament pel llarg període d’opressió que vivim, i La síndrome d'Estolcom que això ha generat en amplies capes de població.


El Castell d'Oluja Jussana està documentat des del 1072, Els comtes de Cerdanya en tingueren l'alt domini ; Guerau Ponç els prestà jurament de fidelitat pel "castello de Vulvuga" en una data compresa entre 1072 i 1095.

El lloc – com per arreu – origina el llinatge homònim dels Oluja, els trobem esmentat en documents a l'inici del segle XII; alguns membres d’aquesta nissaga varen tenir una destacada intervenció en la vida política dels segles XII i XIII, participant en moltes empreses bèl•liques com la conquesta de Lleida.

Trobem també el cognom a l'orde del Temple.

En els fogatges del segle XIV ja apareix documentat que l'antic terme del castell d'Oluja era dividit en dues parts, l'Oluja sobirana i l'Oluja jussana.

La nissaga d'Oluja sobirana destacà més en els primers segles, especialment a partir de Gombau d'Oluja (1125-60), i se'n troben personatges entre els templers de Granyena i Vallfogona. Galceran d'Oluja era també, el 1352, senyor de Montpalau, Vergós i la Rabassa. Hi havia membres de la família Oluja en els augustinians de l'Estany, a Santa Clara de Cervera, al monestir de Vinganya, ... La nissaga i el prestigi dels Oluja minvà dins el segle XVII. Em trencava el cor retratar el que identifico com restes d’aquell casal de llegenda.


El palau senyorial que resta enmig del poble - i que avui retratàvem ; indica sens dubte que la casa dels Pere d'Oluja Jussana es trobava en més bona situació.

El 1358 Galceran d'Oluja tenia 56 focs "in locis d'Uluja sobirana" i llocs veïns, mentre que Pere d'Oluja tenia 19 focs "dicti loci et assecuravit pro eo G. Solsona baiulus d'Oluja jusana", a la vegada que Arnau d'Oluja posseïa 23 focs "in loco de Castro novo d'Uluja".

Els fogatges de 1381 assenyalen: " Castell Nou Duluja: den P. Duluja donzell".

El 1405 consta com senyor del castell Guillem de Rajadell el qual per núpcies emparenta amb els Oluja fins a finals del segle XV.

Durant la guerra civil catalana, l'any 1462 els propietaris del castell, la família de Pere Ramon d'Oluja foren partidaris de Joan II i hostatjaren el seu fill Ferran, el futur rei Catòlic, que hi passà llargues estances.

El 1472 es converteix en senyor del castell Rodrigo de Bovadilla ; el segle XVI el castell fou convertit en un gran palau senyorial d'inspiració renaixentista.

Durant el segle XVII seran senyors els Reguer i Marimón els quals ho regenten durant les dues següents centúries fins a traspassar-lo a la família Salvia; s’afegiran a la llista : els Guerau, els Gombau, els Preixens, els Agulló, els Vega, els Piella, els barons de Rocafort que ho eren l’any 1831,... els darrers propietaris van ser la família de l'escriptor Manuel de Pedrolo.

L’edifici en un temps va ser l’escola i actualment exerceix en una part funcions de Casa de la Vila, i en l’altra com allotjament de turisme rural.

No aconseguia aclarir a quina de les famílies que n’han exercit la Senyoria pertanyen les armes que apareixen damunt dels finestrals.


Ho preguntaré a info@castelldelesoluges.com

Cap comentari: