dijous, 24 de maig de 2012

SANTA MARIA DE LES OLUGES, LA ‘ TORTURADA’. LA SEGARRA, LLEIDA.CATALUNYA

Tant per la façana, com per la part posterior d’aquest església refeta al segle XVIII, amb ‘ els diners d’Amèrica’, se’ns fa impossible al Tomàs Irigaray Lopez, i a l’Antonio Mora Vergés, recollir imatges sense retratar fils d’alguns dels malnomenats ‘ serveis públics’; al darrera hi ha un espai d’aparcament per a vehicles, on la línia aèria representa un risc cert, està clar que tractant-se de bens i/o persones catalanes, això no té importància, oi ?.



Res en aquesta església ens fa evocar l’edifici del que es parlava un document de principis del segle XII en el qual s'estableix la vinculació de la parròquia d'Oluja a Santa Maria de Solsona: l'any 1106 Gombau Bernat cedí l'església a la canònica solsonina. La subjecció a la canònica és ratificada en la butlla papal d'Eugeni II adreçada l'any 1151 a Santa Maria de Solsona, en l'acta de la tercera consagració de l'església solsonina el 1163 i en les butlles papals posteriors. Als segles XIII i XIV apareix en la relació d'esglésies que contribuïren a la dècima papal els anys 1279 i 1280, i 1391. Ens expliquen que resten alguns fragments de la construcció medieval al campanar.

La façana està centralitzada per una gran portalada d'estil neoclàssic, a la que s'accedeix per una doble escala, amb dues pilastres adossades al mur i capçades per un entaulament format per dues grans volutes i una bola central.


Sobre la portalada trobem un rellotge de sol, per damunt del qual s'obra un òcul que il•lumina l'interior de l'església, juntament amb les dos finestres laterals situades a la mateixa alçada. La façana està coronada per una cornisa creant una forma de corba-contracorba, i decorada amb tres pinacles, que respon a un estil més pròxim al barroc.

També cal destacar les portes de fusta decorades amb ferro forjat, que sembla ser que és l'únic element que es conserva de l'antiga església romànica. Aquests ferros estan formats per tires horitzontals, les quals es divideixen per derivar cap a una forma circular.


La torre campanar, és de planta quadrada, amb quatre obertures per col•locar les campanes.
Es tracta d'un edifici de tres naus una de principal i dues de laterals amb coberta a dues aigües i realitzat amb paredat i arrebossat – la ‘planta basilical s’aprecia clarament a la cara posterior - , destaquen les cantoneres que estan realitzades amb carreus ben escairats.

Demanem a Santa Maria que intercedeixi davant del seu Diví Fill, per tal que es deslliuri aquest temple de les servituds públiques.


Pugem fins un punt més elevat, des d’on el Tomàs pot retratar l’església i fins la torre del Castell de l’Oluja jussana; la distància – sens dubte - dissimularà força aquestes malifetes.

Quan al topònim defensem un origen llatí derivat dholus , hortalissa, verdura; l’indret regat pel riu Sió era extremament fèrtil.

Com sempre, agrairem les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com