dimarts, 1 de maig de 2012

SANT SALVADOR DE SÚRIA. BAGES

Ens trobàvem la Maria Jesús Lorente Ruiz, i l’Antonio Mora Vergés, primer l’anomenada ‘ermita nova’, i escassament cinquanta metres més avall – aparentment en bon estat – l’esglesiola romànica de finals del segle XII o inicis del segle XIII, dedicada a Sant Salvador.


És un edifici d’una sola nau amb coberta a doble vessant. Als peus hi ha una espadanya de doble obertura, i en el mateix mur s’hi va obrir una porta moderna sobre la qual encara es pot veure un òcul coetani del portal.


L'absis original no es conserva per sobre del nivell del paviment, encara que l'arc triomfal es pot reconèixer a la paret de tancament.


Es conserva l'antiga porta d’entrada, situada a migdia.

L’esglesiola evoca el ‘ romànic del Camil Pallàs i Arissa’. Ens ho confirma una noticia de premsa, en la que s’explica que a petició de l’ajuntament de Súria, el servei de patrimoni arquitectònic local (spal) de la diputació va dur a terme la restauració de l’edifici; el procés es va iniciar l'any 2000 i es va donar per acabat al setembre del 2002.

Apareix documentada per primera vegada en ocasió d’una deixa a Sant Salvador de castro Chenosa l’any 1205, quan al topònim Quer, llegim que es defensa la següent evolució (de Cerosa, és a dir de Chero o Quero). O recollim, malgrat discrepar-ne absolutament. El topònim Quer es d'origen pre-romà i ve a significar "roca gran". Al voltant hi ha el "bosc del Quer”; de la propera casa del mateix nom trobem :

Joan Quer, nen de deu anys, va morir el dia 21 de novembre de l'any 1711 a la masia del Quer del Samuntà. La notícia és del llibre de defuncions de la parròquia i diu "(..) Sens haver demanat per ell los sagraments per causa de la pertorbació de la guerra (..)" (es refereix a la Guerra de Successió). En un cens de 1877 apareix com a alqueria de dos pisos, habitada

El 1298 trobem la denominació ‘Sant Salvador de Súria’.

Hi ha un llarg silenci informatiu, que es trenca sobtadament el juliol de 1835, en plena guerra carlina, quan els liberals van cremar l'ermita, i com a mostra de la seva ‘catolicitat’ van llençar la imatge del sant Crist pendent avall. El cap va ser recuperat un any més tard per un caçador i es va refer la resta de la figura, a càrrec d'un particular . El refrany diu ‘ al juliol, ni dona ni caragol’, hem de trobar la rima per afegir-hi també a liberals i feixistes, que tenen vers aquest mes una ‘sentida’ disposició.

L’any 1880 , consta que l'ermita estava sense culte.

L’any 1.888, el mateix dia que es va consagrar la nova ermita va caure la volta de la vella.


Recollíem informació i imatges d’ambdós ermites,de la del cim, i la de la costa.