dimecres, 9 de maig de 2012

SANTA MARIA DE VALLFERMOSA. EL PENEDÈS SOBIRÀ

S’explica en clau de llunyania dels llocs més poblats, el trasllat de la parròquia de Vilobí del Penedès, des del seu original enclavament, on està situat avui el fossar del Municipi. Això ha suposat en la pràctica que la dita ‘Capella del Cementiri’, sigui un temple de dimensions colossals, molt interessant en termes arquitectònics, malgrat les successives ampliacions i reformes.




Vallformosa (Sancte Marie de Valle fermosa) fou des del segle X una quadra del terme de Sant Martí Sarroca ; a finals del segle XII trobem esmentat Vilobí a la documentació. Des del segle XIIè Vilobí, Vallformosa, Sant Martí Sarroca,.. passen a dependre de la Pia Almoina de Barcelona; els canonges de la catedral de Barcelona seran els senyors d’aquestes terres fins a la desaparició del feudalisme al segle XIX.

Sens dubte en origen l'església de Vallformosa fou d'estil romànic, i es degué enderrocar al segle XVI, que és quan es comença a construir l'actual, enllestida al segle XVII. És molt possible que la decoració d'estucs interior sigui també del segle XVII. La finestra esbiaixada de l'absis du la data del 1652 que es pot considerar com a bona. Amb tota seguretat, al segle XVIII s'optà per dotar l'església amb un porta de més gran categoria, iniciant la construcció del frontó que emmarca la porta de la façana principal, i que du la data del 1778.

L’any 1842 el territori de Vallformosa fou agregat a Vilobí i des de 1846 Vilobí inicià el seu camí com a municipi independent, si bé la parròquia es seguí anomenant Santa Maria de Vallformosa , ara de Vilobí.

Al segle XIX es feren algunes reformes interiors, per exemple la d'adequació d'una de les capelles laterals al culte de la Puríssima Concepció, cosa que va fer que es cobrís de forma plana, i es pintés i decorés amb tons pastels.

L’any 1888 està documentada una ampliació i remodelació del cementiri.

Durant el segle XX també s'han efectuat algunes transformacions, però en aquest cas exteriors, així en una fotografia conservada de l'església a principis del segle XX, s'observa que el cementiri no ocupa l'espai actual, sinó que es limita a ser un afegit al cantó de migdia de l'església, quedant de lliure accés la façana i la porta principal. La porta d'accés al cementiri és la mateixa que l'actual d'entrada al recinte. Cal pensar que en un moment posterior es produí una modernització i ampliació del cementiri que s’estengué cap a la zona de la façana principal, i al tancar-se englobà tota l'església.

L’ església va ser la parroquial del terme de Vilobí fins el 1933.

El topònim clarament descriptiu, no demana gaires aclariments.