dilluns, 14 de maig de 2012

LA PASSIO DE SANT PERE DE L’AMETLLA DE SEGARRA

Ens aturàvem el Tomàs irigaray Lopez i l’Antonio Mora Vergés davant la descurada església de Sant Pere de l'Ametlla de Segarra, avui l’indret pertany administrativament a Montoliu de Segarra, i els amics de la wikipedia – que en això son molt formalistes - esmentem únicament el terme municipal alhora de fer la ‘llista de monuments’, els suggerim conservar en tot cas el nom de lloc i afegir-hi el de terme municipal, comarca, provincià ,... ; en aquest cas concret l’Ametlla de Segarra, del Municipi de Montoliu de Segarra, de la Comarca de la Segarra, de la Província de Lleida ,...

Apareix per primera vegada en les relacions de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, amb el nom d'"Amenla".

Al segle XIII apareix en una deixa testamentària.

Al 1427 Sant Pere va patir els efectes dels terratrèmols, conservant-se però part de l'estructura romànica. D'aquella ‘reconstrucció’ del segle XV datarien bona part de les modificacions introduïdes a l'edifici. L'Ametlla va mantenir-se dins la jurisdicció del bisbat de Vic fins el 1957, any en què es vinculà a la diòcesi de Solsona.

De l’església situada dins del nucli urbà, trobem : està adossada a l´antiga rectoria pel mur de ponent, oberta a una plaça i envoltada per l´antic cementiri del poble.

L´edifici se´ns presenta d´una nau amb volta de canó apuntada, capçada per un absis sobrealçat semicircular, a llevant i una torre campanar que sobresurt de la façana principal. La coberta exterior de l´edifici és a doble vessant, l´absis és de quart d'esfera apuntada, i a quatre vessants, la torre campanar.


La façana principal, situada al mur de ponent, s´obre la porta d´accés, estructurada a partir d´un arc de mig punt adovellat amb arquivolta sostinguda per columnes i capitells refets modernament, igualment com passa en el guardapols bisellat, disposat damunt seu. Per sobre de la porta d´accés, hi ha un ócul. A l´angle d´aquesta façana principal, s'aixeca el campanar de torre, d´estructura quadrada, amb quatre ulls, estructurats amb arc de mig punt, disposats sota un rellotge, i corona, un pinacle. Finalment, capçada a llevant es situa l´absis, coronat per un fris de mènsules que alternen relleus en forma de bola i franges horitzontals, que sustenten una cornisa motllurada, protegida per un ràfec de teula. Dos filades més avall del mateix, hi ha una linea de forarts de bastida disposats regularment a mode decoratiu. Destaquem, també l'obertura de l´absis d´una finestra d´arc de mig punt monolític que presenta una arquivolta amb impostes i columnetes cisellades a la pedra.


De l’interior de l’edifici – on no podíem accedir -, llegim ; un arc presbiterial comunica l´absis amb la nau i també disposa de dos petites capelles, abertes ambdós murs laterals, tant a llevant com a ponent. En aquest mateix mur de ponent hi ha una porta per la qual s´accedeix a la sagristia, així com també disposa d´una escala que puja al cor, des d´on s’accedeix a la torre campanar de l´edifici. L´obra presenta un aparell de carreu segarrenc o carreuó irregular de pedra del país, disposat amb filades. Adossada a aquesta església trobem l´antiga rectoria del poble, que es comunica interiorment amb la sagristia de l´església mitjançant una porta oberta al mur de llevant, actualment reconvertida en habitatge particular, de planta rectangular, estructurat en planta baixa i primer pis, i corona la façana principal, una cornisa decorada amb sanefa disposada a cantells de maó. A un costat de la façana principal es disposa la porta d´accés d´arc de mig punt adovellat. Al primer pis de l´edifici, destaquem l´estructura d´una antiga finestra, allargada modernament i transformada en balcó. Aquesta presenta una decoració en relleu ondulat sobre la llinda monolítica i brancals bisellats. Aquesta rectoria presenta un parament paredat de pedra del país i també, carreus de pedra picada disposats a la porta d´accés, així com, a part de l´estructura del balcó del primer pis.

Farem una petita sèrie – us convidem a tots a sumar-vos-hi - sobre els atemptats estètics que pateix el patrimoni històric i artístic de Catalunya per part de les companyes dites de ‘Serveis públics – totes de capital espanyol - . A destacar que malgrat el baix nivell de la ‘democraciola’ que patim la vigència d’aquestes implicacions implica – si més no – la complicitat de la Generalitat de Barcelona i la dels Ajuntaments – el pedani en molts casos i el municipal sempre- , de les Diputacions, Consells Comarcals, i altres entitats administratives ja ni en parlem.