dimarts, 8 de maig de 2012

SANT ANDREU DE PUIGDÀLBER. EL PENEDÈS SOBIRÀ

No figura aquesta església en el catàleg de ‘monuments’ que hom pot veure en aquesta comarca; no ho trobava estrany atesa l’afirmació que es fa a la pàgina de l’ajuntament d’aquesta població : L'actual temple no té cap valor arquitectònic.


Certament és un edifici modern que s’aixecava l'any 1940, sota la direcció tècnica de l'arquitecte barceloní Manuel Puig Ganer; inaugurat el 23 de gener de 1942, venia a substituir una església anterior d'estil barroc , que literalment va desaparèixer en benefici dels refugis que es van construir al camp d'aviació, que les forces lleials a la República van acondiciar durant la Guerra Civil – m’agrada parlar de genocidi contra Catalunya - a Sabanell.

L'any 1868, la parròquia de Puigdàlber es segregava de la de Santa Fe, passant aquesta a formar part de la parròquia de la Granada, aviat el temple barroc, ara amb categoria de parroquial, esdevingué petit per acollir la feligresia , que no comprenia tan sols la del propi municipi, sinó que s'estenia també als disseminats propers dels termes veïns de Font-rubí, el Pla del Penedès i Subirats.

L’any 1932 la necessitat de l'arranjament i ampliació del temple va fer-se inajornable , i s'optà aleshores per la construcció d'un nou temple, i alhora de forma immediata s’acordava "efectuar en la actual iglesia las obras necesarias para su conservación".

L'esclat de la Guerra Civil del 1936 va aturar les obres del nou temple, que es trobaven ja en un estat molt avançat, a punt d'ésser cobert per la teulada. Com explicàvem suara l'edifici fou enderrocat i les seves pedres foren utilitzades per construir els refugis del camp d'aviació militar de Sabanell. Acabada la guerra, l’edifici de l’església es trobava molt malmès i amenaçava d’ensorrar-se. Pensem que amb bon criteri es prengué la decisió del seu definitiu enderroc.

Ens expliquen que l’església barroca de Sant Andreu, en queden un parell de documents fotogràfics i una aquarel•la naïf de Melchor Villademont, veí del poble, datada del 1931. Ens agradaria tenir ocasió de veure-ho.

Mossèn M. Trens, en el seu Inventari del tresor de les parròquies de la Diòcesis de Barcelona, redactat l'any 1926, descriu així l'església de Sant Andreu de Puigdàlber : "Església molt petita, tres trams amb l'absis compresa, volta mig punt amb llunetes, capitells interessants d'estil compost barroer. Altar major recocó, bonic, petit. Altar Roser, només hi ha la Verge que és bonica, amb mimbre rosari. Vera Creu plata, peu òval, decoració repujada, tija gerro, creu plana esgrafiada, vores i extrems ben florits, du l'inscripció" és de puixdalba 1694", 40x19x18 centímetres, Candelers fusta barrocs, bonics. Altres objectes litúrgics sense importància.

De tot el descrit llegim que sortosament, es conserva la Vera Creu i una pica beneitera, no descrita per Mn. Trens, del segle XVII, que es guarda a l'atri de l'església nova, a l’interior de la qual no podíem accedir en aquesta ocasió.

Quan al topònim pensem que té una clara vinculació amb el de Sabanell, del que en la crònica que li dedicàvem deien : . ', en un lloc ufanós, agradable i visible des de lluny , que és el que ens suggereix el nom de lloc Sabanell , del llatí albanellus diminutiu d’Albanus-Albanellis, amb l’afegit de l'article català sa d'us comú en el període anterior al genocidi de 1714.