dimecres, 28 de juny de 2017

CASA CONSISTORIAL D’ORTA. LA TERRA ALTA. TARRAGONA. CATALUNYA

Havíem dinat a cor que vols, amb un menú de nota, al Restaurant Miralles , i sota un sol d’injustícia pelegrinàvem pels carrers d’Orta, a la recerca de l’edifici de l’escola pública anterior a la dictadura franquista, i amb no pocs treballs, la població està en obres, ens arribàvem fins a la Plaça de l’Església de Sant Joan Degollat, quina festivitat es commemora el 24 de juny.

Retratava al Josep Olivé Escarré davant de l’Ajuntament, del que el Consistori explica sa la seva pàgina que és una de les construccions renaixentistes més notables de la vila.


Curiosament afirmen ‘no en sabem la data de construcció’ – el devien aixecar amb nocturnitat?, o malgrat la proximitat amb l’església parroquial és obra del maligne ?. Al REINO DE ESPAÑA, des de sempre, el dimoni té una ‘especial vinculació’ amb el sector de la construcció.

Sembla que cal situar-la dintre del període comprès entre el 1560 i el 1620, que és quan té lloc la construcció de la majoria d’edificis renaixentistes de la zona.

L’edifici s’estructura en tres cossos definits per impostes, i segueix la tipologia comuna dels edificis renaixentistes de la zona. El primer cos està format per un porxat que consta de cinc pilastres i cinc arcades, que enlaira l’edifici i crea un espai cobert des d’on s’accedeix al carrer de Santa Anna. D’aquestes columnes, tan sols les dos més pròximes a la porta d’entrada de l’edifici són les originals; les altres tres van ser reforçades el 1893, ja que, pel que sembla, es trobaven molt deteriorades i perillava l’estabilitat de l’edifici. Per aquest motiu, l’Ajuntament presidit per l’alcalde Tomàs Terrats va subhastar les obres d’arranjament amb un preu de sortida de 800 pessetes.

Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del cognom matern, i el lloc i data de naixement i traspàs d’aquest Tomàs Terrats, que deixava petjada a les hemeroteques:
http://blogscat.com/historiesta?s=tom%C3%A0s+terrats

En el segon cos hi ha la planta noble, amb cinc finestres allindades , dos a la façana principal. En el tercer cos es troben les golfes, on hi ha una galeria d’arcs de mig punt sobre àmplies pilastres, coronada per una cornisa amb gàrgoles que representen animals fantàstics. Mirant la seva façana, hi destaca un retaule emmarcat entre els dos finestrals, que evoquen una escena commemorativa de la Constitució de Cadis. El fresc original, molt malmès, es troba davall de l’actual reproducció, que va ser col•locada l’any 1981.


Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de l’autor d’aquest fresc que representa el rei Ferran VII dintre d’una orla i custodiat per dos guàrdies civils vestits de gala, i unes frases que fan referència a la nova Constitució.

En altres municipis de la zona també es realitzaren aquesta mena de commemoracions. Un d’ells era el municipi matarranyenc de la Fresneda, on sabem que l’agost del 1813 va arribar un advocat amb l’objectiu de donar a conèixer les excel•lències de la Constitució proclamada per les Corts de Cadis el 1812, i restituir els càrrecs municipals que hi havia abans de la invasió francesa. Constituïda la nova corporació, va acordar declarar tres dies de festa en honor de la nova carta magna i pintar un retaule evocatiu per col•locar-lo a la façana de l’Ajuntament, on hi hauria la imatge de Ferran VII, en aquells moments empresonat a França, una guàrdia d’honor i imatges evocatives de la Constitució. Però quan Ferran VII, un any després, va tornar a Espanya, va anul•lar la Constitució i es va declarar rei absolut, el retaule de la Fresneda es va fer desaparèixer , com va deure passar en altres ajuntaments de la zona, a excepció dels d’Horta i Vall-de-roures. Creiem que la història de la Fresneda no devia variar gaire de la d’Horta.

La metamorfosis del nom de la població és un curiós exemple de ‘manipulació històrica’ perpetrat des del REINO DE ESPAÑA, que com s’acostuma a dir per aquestes terres ‘ ja comença a fer pudor ‘:
https://www.diaridetarragona.com/ebre/Horta-plantejar-una-consulta-per--recuperar-el-topnim-histric-Orta-20150718-0035.html

Curiosament Orta, juntament amb Arnes, es mantenien fidels a Castellà en el genocidi de 1714.

Quan es recuperarà el nom de la població?.

Sou pregats de fer seguir TOTS els posts que parlen de la Terra a la premsa comarcal ; El FATUMER, Pinell de Brai, La Riuada (Móra d'Ebre), El Pedrís (Bot) , La Cabana (La Fatarella), Mal Pas (Ascó), Revista del Centre d'Estudis de la Terra Alta, Xàrata (Xerta), etc.., i també a premsacomarcal@premsacomarcal.cat , naciodigital@naciodigital.cat , i a qualsevol mitjà que us sembli que pot estar interessat en difondre el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya