dissabte, 10 de juny de 2017

CRÒNICA D’UNA NO TROBADA QUE ENS PORTAVA FINS A FALS. FONOLLOSA. BAGES. CATALUNYA

El Bages, particularment en la zona que limitava amb la Segarra, és una espai força desconegut. El fet d’haver incorporat part de la Segarra a la comarca de l’Anoia, no va ajudar gaire a fer ‘visibles’ a la resta de Catalunya aquestes terres.

Havíem intentat el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de maig de 1926 ) fer una visita a Gallifa , en quina rectoria resideix o residia mossèn Josep Dalmau i Olivé (Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 20 d'octubre de 1926), ambdós Josep, compartien infantessa a Sant Llorenç, fins que passada la comtessa bèl•lica, durant la dictadura franquista, els seus camins divergien, un es dedicaria als treballs agrícoles, i l’altre seguint la seva vocació religiosa rebria les sagrades ordres i es vincularia de per vida al petit poble de Gallifa. No crec que s’hagin vist des d’aleshores, i si Déu no hi posa remei, ho faran a la seva presència. Demà, el diumenge 18-06- 2017 mossèn Josep Dalmau i Olivé assistirà possiblement al 31 aplec al Santuari ecològic del Castell de Gallifa: http://www.santuariecologic.com/ , si coincidiu amb ell, digueu-li que el Josep Olivé Escarré el voldria veure.

Feia un llarg recorregut per la C25 fins arribar a Fals on retratava al Josep Olivé Escarré davant una de les seves famoses torres.


Reprodueixo del mapa de patrimoni de Fonollosa; els castell de Fals, amb les seves dues torres i l'antiga església parroquial de Sant Vicenç de Fals, s'alcen, separades per un barranc, al vessant dret de la riera de Fonollosa, en un punt eminentment estratègic per a la defensa del territori. Alhora, el castell es trobava al mig de l'antic pas del camí ral que menava de Barcelona cap a Cardona. Aquest territori del que parlem, comprenia la major part de l'actual terme de Fonollosa llevat dels territoris nord-occidentals que pertanyen a les parròquies de Fonollosa i Camps.


El primer cop que ens apareix documentat el castell de Fals a les fonts escrites, és l'any 995, i des de llavors la seva presència a les fonts serà constant, apareixent amb el nom de "Falcos", "Falchs" i "Falcs". En la segona repoblació del Bages, el comte Guifré organitzà el territori de tal manera que l’inaprès per la defensa prevalia sobre qualsevol altra necessitat, altrament la configuració del territori no permetia la creació de nuclis de població concentrats. Així el Bages als llocs alts es poblà de castells, guàrdies i esglésies, metre que als plans apareixien les cases i els camps de conreu. El domini del castell era en mans dels vescomtes de Cardona, que degueren posseir-lo en alou, tal i com es pot deduir al no localitzar-se cap jurament de vassallatge fet pels vescomtes al comte de Barcelona. El vescomte, un cop repoblades les terres del terme de Fonollosa, posà sota jurisdicció del castell de Fals (en mans d'un castlà) els indrets on s'assenta el poble actual de Fonollosa i la zona de migdia de Camps i Fals.

L'any 1021 ens apareix ja documentat el nom del primer feudatari del castell conegut, Bonfill de Fals, quan aquest participa en un acte vescomtal on es fa una donació dels vescomtes a Sant Vicenç de Cardona. L'any 1026 torna a aparèixer el seu nom quan el vescomte Bermon el nomena marmessor citant-lo com a fidel seu, i el 1039 torna a ser marmessor de la vescomtessa Engúncia. El 1042 torna a aparèixer en el testament del bisbe-vescomte Eriball, i també per les deixes que es fan a l'església de Sant Vicenç de Fals o a Santa Maria del Grau en els esmentats testaments.

Els anys 1123 i 1143 és citat en segles documents un Arnau Bernat de Falcs. El 1176, trobem un Pons de Falcs, que fou succeït per un fill homònim. En morir aquest darrer, el castell fou heretat per Elissèn de Falcs, documentada ja el 1221 i casada amb Ermengol "Sensterra"; aquesta Elissèn deixà el castell de falcs, tingut pel senyor de Boixadors, a la seva filla Romia. Al 1275, s'esmenta un cavaller Guillem de Falcs [BENET, A.; BOLÓS, J.; TORRAS, M.; 1984]. Quan l'any 1314 el vescomte Ramon Folc VI organitza amb el seu patrimoni el seu vescomtat, vinculà el castell de Falcs sota el senyoriu. Al 1375 veiem com el "castrum de Falchs" ( de la "vicarie Bagiarum"), passa a formar part del nou comtat de Cardona, i poc més de 100 anys després, el 1468, un grup de representants del castell van fins a Cardona per prestar sagrament i homenatge al procurador del comte, en Guerau d'Altarriba.[AA.DD;1976:369-648]

Al segle XVIII el castell apareix formant part de la comarca de Cardona, en aquest cas, cada castell feia referència a un lloc (nucli de població) que posseïa la seva pròpia corporació, i que tenia la capacitat d'enviar el seu síndic a la vila de Cardona cada cop que es reunia la mancomunitat.

Retrataria encara el mas Massana, del que ens agradaria tenir noticia alhora que del cognom matern del Salvador Massana, del lloc i data del seu naixement, així com les dades del mestre d’obres i/o arquitecte autor de la reforma de la casa l’any 1870. Fals està prop de Déu, i malgrat que no ho saben, prop de la megalòpolis barcelonina.

En altres ocasions dinàvem al Moli d’en Buixeda, en aquesta ocasió ho fèiem a Cal Miliu de Rajadell, i esperem fer-ho properament a Ca l' Isclet, això també és ‘ fer país’.

A la tarda ens arribaríem fins a Sant Salvador de Guardiola, a la formatgeria que Ampans té a la finca Urpina, on em proveïa de formatges de búfala. Em prenien les dades per fer-me un carnet de ‘consumidor’ habitual.

Aprofiteu aquests dies per ‘descobrir’ Catalunya i els seus racons.