Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.
Ha costat – i continua costant – arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.
Venia de Montsonís, Rubió de Baix i el santuari del Salgar, i em topava amb l’edifici de les ‘escoles velles’ d’Artesa de Segre de les que Ramon Giribet i Boneta, Secretari-Tresorer de l’Associació Cultural La Palanca de Artesa de Segre (Noguera), em feia arribar un email en el que m’explica que l'edifici antic , conegut com a Escoles Velles, que data de l'any 1921 , fou obra de la Mancomunitat. Va estar en funcionament fins al curs 1975-1976 en què s'havia construït un centre pilot EGB-FP i que ha esdevingut un complex educatiu de 3-18 anys (Escola Els Planells, amb edifici nou de 2009, i Institut Els Planells, que ocupa tot l'edifici de 1976, reformat també el 2009).
Actualment les Escoles Velles acullen la llar d'infants municipal i el casal de la gent gran, a més d'alguna entitat, com per exemple l'Orfeó Artesenc.
Curiosament, tenim els carrers Escoles i Monges respectivament, denominació que prové de la ubicació dels dos centres en els respectius carrers.
Trobava a l’Hemeroteca de la Vanguardia :
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1921/09/22/pagina-3/33296352/pdf.html?search=Escuelas%20de%20Artesa%20de%20Segre
Ayer visitaron al rector de la Universidad, marqués de Garulla, entre otros, el Sr. Ignasi de Villalonga i Casañés (Lleida, 22 d'agost de 1887-1970) , arquitecto provincial de Lérida, que le hablo del estado en que se hallan las obras de la nueva escuela de Artesa de Segre, que ya se están terminando.
http://www.balaguer.tv/nova-seu-per-la-llar-de-jubilats-dartesa-de-segre/
Tinc alguna pregunta :
Quin non tenien les escoles abans de la dictadura franquista ?
L’edifici va ser obra de l’arquitecte Ignasi de Villalonga i Casañés (Lleida, 22 d'agost de 1887-1970)?.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , cal trencar un cercle viciós, Lleida té i manté, el dubtós honor de ser una de les províncies catalanes més descurades quan a la documentació del seu patrimoni històric i/o artístic. En matèria de Catàlegs de Patrimoni en línia, a Artesa de Segre – com a bona part de la província de Lleida – està tot per a fer.
Teniu informació de l'autor de l'edifici de l'antic escorxador?.
Per als catalans i per a Catalunya la divulgació del patrimoni històric i/o artístic, alhora que un imperatiu ètic , és un clar ‘element diferencial’ de gran importància en el nostre devenir.
Si us agrada feu-ho córrer, al Sr. Facebook no li agrada que fem divulgació del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya – sense pagar -, sembla que ha llegit que som una cultura de peatge i vol la seva part.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada