divendres, 9 de juny de 2017

ERMITA DE LA MARE DE DÉU DELS ARQUETS. SANT JAUME DELS DOMENYS. EL PENEDÈS JUSSÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

Segons Joan Tarrada i Massanell (Vilafranca 1924-28-12-2006), l'ermita és deguda a la cristianització d'un fet supersticiós o miraculós d'origen pagà. L'església, de sempre, ha decidit dotar les festes i supersticions paganes d'un sentit cristià, enlloc de prohibir-les inútilment. Així entronitzà una Verge, en un indret on s'anava en demanda de l'aigua. El tros d'aqüeducte d'aquesta zona segurament se'l va emportar una torrentada, restà però, en la imaginació del poble. Posteriorment, "els Arquets" de la part alta de l'aqüeducte donaren nom a la Mare de Déu, i foren utilitzats com a basament de la imatge, fet comprovable en uns goigs reeditats al 1950.

La primera notícia que tenim de la capella es troba en el llibre de visites del Deganat de Vilafranca, on en la visita del 1632 hi consta: "Capella Bae, Mae. Dels Arquets". Trobem altres referències el 1753 i el 1793.

L'any 1821 es restaurà la capella.

L’any 1936 en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, l’ermita fou cremada.

Es feia la restauració cap a 1950 sota la direcció del mossèn Antoni Ros Leconte.

Patrimoni Gencat ens diu; l'accés a l'ermita es fa a través d'una escalinata que mena a una petita plaça.

La façana és composta per una portalada d'arc rebaixat i una pedra d'ull de bou que té gravada la data de 1821. La construcció, de dues vessants, és rematada per una espadanya d'un sol cos.


L'interior és d'una sola nau, dos arcs de mig punt sostinguts per dos grans contraforts exteriors. La imatge de la Mare de Déu es troba dins una petita fornícula a la capçalera de l'església


Fotografia de Jordi Contijoch Boada

El veïnat dels Arquets està situat entre Sant Jaume dels Domenys , i Cornudella on no sabia trobar – si la tenen – l’església, i no trobava cap esser humà per a preguntar-li on era l’escola abans de la dictadura franquista. Tampoc dissortadament havia trobat ningú a Lletger, ni ho faria a Sant Jaume dels Domenys. Sou pregats de fer-nos arribar imatges i dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Ens agradarà saber l’origen del topònim Cornudella, sembla que del llatí cornūtĕlla, dim. de cornūta, ‘banyuda’, ‘angulosa’; Lletger deriva del nom propi germànic Leudagar

Catalunya us ho agrairà.

1 comentari:

Angela Llop ha dit...

El nom de Cornudella sembla donat per una llegenda que potser no te gaire fonament peró diuen que en el decurs d' una caçera es va perdre una senyora i escoltaven el "Cornu d'ella" la banya que es feia i es fa sonar per enviar senyals durant les batudes.